Totxanes, totxos i maons

Fa uns mesos (vegeu aquí) parlava de les revistes culturals catalanes -moltes i bones, les definia- i, sortosament, a mesura que passa el temps la realitat confirma les meves paraules.

"Benzina" va consolidant el seu espai de qualitat i només li falta estabilitzar una mica més la seva arribada puntual als quioscos. Un problema que no té "Sàpiens", a la venda puntualment l’últim dijous de cada mes, i que, per cert, el proper dia 26 portarà un magnífic regal per als seus lectors: un DVD amb el primer documental fet mai sobre els orígens i la història de Terra Lliure. El mateix que el dissabte 14 d’abril es podrà veure, també per primera vegada, al Canal 33.  (n’hi ha més) 

Però la publicació que s’està superant a cada número és "Enderrock". I el d’abril és, com dirien a TV3, dels que no tenen "desperdici".

A la portada, una fotografia desplegable amb els líders dels grups Mazoni, Mishima, Sanpedro i Erm, i a l’interior un editorial important, dels que marquen època, titulat "El nou pop català" en el qual, entre altres coses, podem llegir: "Si al tombant de la darrera dècada del segle passat es parlava del ‘boom’ del rock català ara ens trobem davant del que podem batejar com a nou pop català".

L’editorial acaba amb un paràgraf aclaridor: "Els periodistes podem posar etiquetes, però, al cap i a la fi, l’escena existirà si és creïble, el públic se la fa seva, es venen discos i s’omplen els concerts. Aquesta és la clau per trencar tots els tòpics que els mitjans de comunicació han associat històricament a la música cantada en català. Acabar amb els prejudicis i obrir les finestres: si fa uns anys proclamàvem des d’aquesta mateixa editorial que el ‘rock català’ dels noranta havia mort, ara saludem el poder del nou ‘pop català’ del segle XXI".

I per lligar passat amb present i futur la revista la venen amb dos regals extraordinaris encartats. El primer és la traducció al català del llibre de Jordi Sierra i Fabra "Història i poder del Rock Català" (vegeu aquí). Un llibre editat el febrer de 1977 que només conservem quatre carrosses irredempts i que explica fil per randa tot el que va passar -musicalment parlant- a casa nostra entre 1969 i 1976. Poca broma, que van ser els anys de Zeleste, la música laietana, el rock progressiu i els primers Canet Rock.

Per tancar el cercle la revista regala també el nou disc de Mazoni "Si els dits fossin xilòfons", sobre el qual tinc previst de parlar en un altre apunt.

Ah, per cert. Si encara hi sou a temps us aconsello que repesqueu l’"Enderrock" de març ja que -a part d’un disc amb quatre temes cantats per Lluïs Llach i Pascal Comelade- s’hi encartava un pòster fet a mà per Jordi Sierra i Fabra que il·lustra amb esquemes l’evolució de tots els grups i intèrprets que varen protagonitzar els anys de què parla en el seu llibre. Irrepetible.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!