Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

8 de setembre de 2010
0 comentaris

Estiu 2010: per la bella Umbria i el vell Laci (1). Sobre precs i xavalla.

Començaré aquest àlbum de petites cròniques del nostre estiu italià amb un acudit molt dolent: quan es visita per primera vegada aquell país una de les coses que més sobten és la sensació de trobar-te envoltat de gent amb una forta dimensió religiosa, producte -es podria pensar- del veïnatge amb el Papa de Roma.

Si més no, gent amb una forta devoció per la pregària ja que en les converses habituals dels italians el mot “prego” apareix contínuament.  (n’hi ha més)

El “prego” te l’etziben per mil coses. Per demanar-te què vols quan entres a una botiga, per donar les gràcies, per dir “no es mereixen”, per dir “aquí ho té”, per dir “si us palu” o per demanar-te que t’enretiris si el lloc és estret i fas nosa perquè no deixes passar. Un magnífic país de gent amant de la pregària i de totes les formes de la cortesia verbal, Itàlia…

Una altra mania italiana que crida l’atenció -i aquesta no va de broma- és l’avidesa dels botiguers, taquillers i altres recaptadors de diners per l’“scontrino”. És a dir la xavalla, les monedes del canvi a l’hora de fer un pagament. Sembla que els comerciants i venedors d’entrades a museus i edificis històrics de tot Itàlia s’han posat d’acord a demanar-li a tothom l’import just. O almenys la part que correspon a la moneda.

Vull dir que si has de fer un pagament de 7 euros no et diran res si els dones un bitllet de 50, però el que sí que et reclamaran amb tota seguretat són els 2 euros en moneda per arrodonir el canvi i donar-te només bitllets.

Això genera situacions en algun cas estrambòtiques com, per exemple, al castell de Sant’Angelo, al Vaticà. A l’oficina de venda d’entrades al monument -8,50 euros per persona- han posat un rètol que exigeix als visitants facilitar l’“scontrino” dels nassos per poder entrar. I ho compleixen rigorosament, els paios: amb el calaix carregat de les monedes que tots els visitants han anat esquitxant al llarg del dia tenen les galtes de senyalar el rètol i exigir-te la xavalla. Si no, no hi ha visita (molt recomanablem d’altra banda).

(la fotografia que il·lustra l’apunt mostra la façana del Palazzo dei Consoli de Gubbio, a la Umbria)

(La sèrie continua aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!