Totxanes, totxos i maons

La notícia corria des de fa dies "sotto voce" però ara ja és oficial i definitiva: després de quasi dotze anys al front de l’Avui Vicent Sanchis deixa la direcció del diari i a partir de demà serà Xavier Bosch, periodista i escriptor (vegeu aquí què en diu el "Qui és qui"), qui agafarà el relleu.

Com ja vaig escriure (vegeu aquí) quan va acabar-se l’anterior etapa del suplement de llibres en els divuit anys que porto col·laborant en aquest diari encara és l’hora que hagi tingut un contacte directe amb cap dels diversos directors que he conegut. Això pot entendre’s de moltes maneres però, en tot cas, avui em permet fer valoracions sobre la feina feta per Sanchis sense cap adherència interessada d’amistat personal.

Tampoc d’enemistat, és clar.  (n’hi ha més)

I per això puc dir sense el més mínim escrúpol que, tant pels progressos de l’Avui com pels retrocessos de la resta de la premsa d’aquí (i no parlo, evidentment, en termes de recursos materials) l’etapa de Vicent Sanchis ha fet que m’enorgulleixi de ser lector d’aquest diari, a més a més de col·laborador.

Tal com escriu avui en el seu espai d’opinió dominical -que continuarà ocupant en el futur- l’Avui és "el millor diari que es pot fer a Catalunya avui dia". Té tota la raó.

Sanchis hi toca quan diu: "Ara l’Avui és una realitat sòlida, que només ha de superar una darrera resistència per prendre una gran volada: la d’aquells lectors potencials que encara no s’hi han acostat per una prevenció o per uns apriorismes injustificables." Continua tenint raó. Jo encara recordo la primera època del règim pujolià, quan es va entronitzar la imatge perversa del diari com a sucursal de Convergència, com els que anaven pel món presumint de convergents i de catalanistes de tota la vida (podria fer una llarga llista de noms) refusaven comprar l’Avui per un escrúpol tifa –"Està bé, però a mi dóna’m La Vanguardia o El País", deien- que va portar el diari a la situació de quasi col·lapse de tots coneguda.

No vull posar-me d’exemple per a ningú però només que cada catalanista "de boquilla" d’aquella època hagués fet el que faig jo -comprar cada dia el diari malgrat que en el meu despatx estem subscrits a tota la premsa- segurament les coses haurien estat molt diferents.

Us recomano que llegiu (aquí) íntegre l’article de Vicent Sanchis. Val la pena. Veureu que, com ja he dit, no és un comiat ja que manté aquesta secció dels diumenges i -al·leluia!- la columna de Desclot de dimarts a dissabtes però s’hi diuen unes quantes coses que val la pena que algú ens les recordi de tant en tant.

Fins a sempre, director Sanchis! Benvingut, director Bosch!

I, com deia la meva àvia, que tot plegat sigui "per a una fi de bé".

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!