Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

10 d'abril de 2021
0 comentaris

Algunes coses boniques d’aquesta setmana segons Gabriele Romagnoli (48).

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu algunes imprecisions, la culpa és meva: l’he feta jo en pla totalment autodidacte).

(Recordeu que, excepcionalment, el dimarts 30 de març -és a dir, entre setmana- vaig publicar aquest apunt amb un Romagnoli a dins.)

El bon secret

La primera cosa bonica del dimarts 6 d’abril de 2021 és el secret que, més que separar les persones, aconsegueix unir-les. Hi he pensat llegint una novel·la titulada ‘Quel maledetto Vronskij’ (*) (aviso per endavant que l’autor, Claudio Piersanti, és un vell amic que havia perdut de vista i que he retrobat gràcies a aquestes pàgines). Tracta sobre una parella de cinquanta anys. Ella, malalta, en un moment determinat desapareix i demana a més a més que no la busquin. Ell, per bé que desesperat, ho accepta. S’imagina un amant (el maleït Vronski, com a ‘Anna Karenina’) i un munt de variants més. Però més misteriós que la desaparició resulta encara el retorn, un any després. Què farà? L’acollirà sense dir-li res o li farà la vida impossible?

Aquest és el nucli de l’argument. Un dia, consultant diccionaris, ell descobrirà l’etimologia del mot ‘secret’: ve del llatí ‘secretum’, participi passat de ‘secernere’ que vol dir ‘separar’. Llavors ho veurà clar. Hi ha vegades, com en el seu cas, que un secret serveix per unir profundament. I no pas un secret compartit, sinó el que queda preservat i que el respecte de l’altre embolica com si fos un regal.

Petit o gran, tots en tenim algun, de secret: és com un òrgan que viu i es mor amb nosaltres. Sovint diem que una forma d’estimar és saber donar resposta a tot, però n’hi ha una altra encara més gran: no fer cap pregunta.

(*) Si us cal informació sobre ‘Quel maledetto Vronskij’ la trobareu aquí.

(si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

——————————————————————————————-

El jugador de bàsquet assenyat

La primera cosa bonica del dimecres 7 d’abril de 2021 és el seny del jugador de bàsquet que sap els ingredients de la recepta per fer les coses de la millor manera. Al final d’un partit en el que va marcar 50 punts el comentarista de la televisió va preguntar a Damian Lillard, base de Portland, com s’ho feia per educar tres fills, rodar espots publicitaris i marcar, ho repeteixo, 50 punts. S’esperava la clàssica resposta: ‘tot ho faig perquè m’ajuda Déu’, ‘tot és gràcies al suport de la meva família’, ‘no ens precipitem, hem d’anar partit a partit’.

Ben al contrari, Lillard es posa seriós i diu una cosa que, en la seva simplicitat, provoca una onada d’opinions i fins i tot editorials en aquells diaris que el descriuran com ‘un encreuament entre Rocky Balboa i Max Weber’: ‘El secret no rau en el talent sinó en la feina. He treballat molt i no oblido els esforços que he fet per sortir de l’ombra; per això no paro mai de treballar.’

En el seu llibre ‘Outliers’ (*), Malcolm Gladwell analitzava històries d’èxit tot buscant-ne una explicació i arribava a una conclusió similar, fins al punt que va entronitzar la ‘regla de les deu mil hores’. Va calcular que els Beatles (abans de convertir-se en els Beatles) varen tocar durant dos anys més hores que una banda d’avui en tota la seva carrera. Res de deu mil ‘followers’ o deu mil ‘likes’ per una fotografia, deu mil hores de feina, de perfeccionament, descobrint la música que hi ha dintre de la música, triant el tir a la cistella que cal, sentint-se capaç de fer coses que la resta només són capaços de somiar-les.

(*) Si us cal informació sobre ‘Outliers’ la trobareu aquí.

(si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

——————————————————————————————-

El que no mata…

La primera cosa bonica del divendres 9 d’abril de 2021 és el que no mata. I que segurament tampoc engreixa. A primer cop d’ull: res. Tot va començar amb la por pels efectes colaterals de la vacuna AstraZeneca (o com es digui ara). Pot provocar la trombosi? En alguns casos, sí . I tot seguit el viròleg Crisanti ha puntualitzat: ‘Però si hem de parlar de riscos de trombosi, són més alts quan viatgem en avió’. En efecte. Li diuen ‘síndrome de la classe turista’ (*). No està mal.

Després intervé el viròleg Galli: ‘Hi ha risc de perdre la vida amb una aspirina’. S’atura un moment i afegeix: ‘no hi ha cap fàrmac que no presenti efectes colaterals’ (**). Perfecte. De tot el que s’ha dit fins aquí el que cal entendre és que hi ha una cosa amb milers d’efectes colaterals que prenem tots cada matí així que ens despertem. Se’n diu vida. I pot interrompre’s per infinites i imprevisibles raons. Des de 1993 cada any els Premis Darwin (***) seleccionen precisament les més absurdes. Trombosi de vacuna?

Un xinès es va ofegar dins la piscina de les morses per badar després de fer-se deu ‘selfies’ seguides. Una americana es va matar d’un cop contra el terra en caure del sostre d’un cotxe a tota velocitat quan intentava fer-ho damunt d’un matalàs de grans dimensions que ja tenia preparat. Un atracador es va disparar a la cara quan comprovava si la pistola li funcionava correctament després que fes figa durant l’assalt a un banc. Què és el que no mata? Per desgràcia res que s’assembli a la vida.

(*)  Per a més informació llegiu aquí.

(**)  Llegiu, per exemple, això.

(***)  Si voleu informació sobre els Premis Darwin entreu aquí.

(si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

————————————————————————–

 (Continua aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!