Totxanes, totxos i maons

El mes passat va fer deu anys que l’Enric Gomà -professor, guionista i cul d’en Jaumet vocacional- (vegeu aquí) va posar en marxa una iniciativa que no tindria cap sentit si no fos per la força comunicativa de la xarxa Internet.
Em refereixo al fòrum “Al carrer”, gràcies al qual cada dia que passa creix el nombre de ciutadans que circulem pel carrer, els autobusos, els ascensors, les cues del cinema, el BonPreu, etc. amb l’orella predisposada per a la cacera verbal.  (n’hi ha més)

A principis de febrer de l’any passat vaig tenir notícia d’aquesta iniciativa i em vaig interessar per la manera de participar-hi (*). El correu de presentació que em va enviar l’amic Gomà deia: “Al carrer és un fòrum d’unes 375 persones, si fa no fa, que ens enviem frases llegides o sentides al carrer espontàniament. Frases que ens fan gràcia, que trobem curioses, intrigants o bé poètiques.”

“Fantàstic”, vaig pensar, “això sembla fet a mida per mi que sóc tafaner de mena”. I pocs dies després vaig tenir el meu baptisme de foc en la secta alcarreraire. Més concretament aquest és el missatge de l’Enric Gomà en el que el dia 11 de febrer de 2008 em dóna entrada a la colla i recull la meva primera aportació:
“Un nou informant, el Joan Josep Isern, escriptor i crític literari, de Barcelona, que s’estrena amb aquest alcarrer.
Conversa entre dos homes d’uns quaranta anys caçada al vol a la plaça del Teatre de Barcelona, a tocar del monument a Pitarra de la Rambla:
Se nota que te codeas con la flor innata del Ayuntamiento.“

 A partir d’aquell moment cada dia he anat rebent amb puntualitat helvètica un correu electrònic amb les últimes aportacions dels membres del grup. Això m’ha permès trobar-hi, de retruc, una gran quantitat d’amics i coneguts dels quals ignorava l’afició a parar l’orella en xerrera aliena. I val a dir que després d’aquell debut jo mateix he cooperat a engrandir el projecte, en la mesura de la meva modesta condició de neòfit, amb sis o set aportacions més.

En començar 2009 l’Enric va fer saber a la parròquia que, aprofitant els deu anys de funcionament d'”Al carrer”, es proposava una fita: arribar als 500 informants. Una fita que ahir, dimecres 29 de juliol, va ser finalment assolida.

No cal dir que, com tantes coses en aquest món en aparença tan mecanitzat (estic pensant també en “Rodamots” o “El Quadern Gris”, per exemple), una iniciativa com “Al carrer” funciona gràcies al poder multiplicador de la xarxa, és clar, però no ens enganyem: sense la feina gratuïta d’un tossut entusiasta al darrere que pica pedra dia rere dia i dedica el seu temps sense gasiveria l’invent no rutllaria.

Felicitats, doncs, amic Enric, pels deu anys i pels cinc-cents informadors.

I a seguir fins als mil.

——————————————————————————————

(*) Pels interessats a afegir-se a la colla reprodueixo les condicions que em va enviar l’Enric Gomà quan fa un any i mig vaig trucar a la seva porta:

“Si et vols afegir a la nostra llista, només has d’enviar-me un correu ( enricgoma@enricgoma.com ) i respondre aquestes dues preguntes: ¿Em pots dir el municipi on vius i la teva professió? 
És per presentar-te als altres.
Espero que hi col·laboris, en la mesura del possible. T’agraïria que concretessis els carrers on has sentit o llegit els alcarrers que envies. 
Ens estimem més els alcarrers orals que no pas els escrits.
Sobre les fotos que ens envieu, que sempre seran ben rebudes, només us demanem que les rebaixeu, sempre, a unes 50 cas. Gràcies.
No n’acceptem de falsos o falsejats.  L’alcarrerista falsari serà castigat amb la pena capital.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!