Totxanes, totxos i maons

Val la pena llegir la secció d’avui de Vicent Sanchis a l’Avui ja que parla del poble saharià, actualment en fase de crisi amb Marroc.

L’article es titula “Dos problemes” i, a part de comentar la situació, empra l’expressió “acabar com Camot” (en aquest cas parla de “retirar-se com Camot”) que jo havia escoltat fa molts anys en boca d’un almassorí i que es refereix a aquelles situacions de les quals se surt per cames i amb el cul socarrimat.  (n’hi ha més) 

“Dos problemes”
Vicent Sanchis (Avui, 9 de novembre de 2010)

“El poble sahrauí té dos problemes. El primer, haver estat una colònia espanyola. L’Espanya colonial va ser un desastre. I encara més la metròpoli ranquejant del segle XX, que va convertir el nord d’Àfrica en un banc de sang. És difícil arribar a ser més insolvent com a ocupant. Els espanyols, en conseqüència, amb la poca traça que els caracteritzava, es van retirar del Sàhara com Camot. El rei del Marroc va aprofitar l’agonia del Far d’Occident i va envair a les braves unes terres que no eren seves. Quina història! El segon problema dels sahrauís és no ser palestins. Si en lloc de ser ocupats, agredits, expulsats i delmats pels marroquins ho fossin pels israelians o pels Estats Units, la Unió Europea ja hauria posat el gran crit al cel. Ara, començant per Espanya –que mira cap a Ceuta i Melilla, no sigui què– i acabant per tots els Estats europeus, que perpetren una política exterior contradictòria i caòtica, qui més qui menys considera el Sàhara una xinxa incòmoda. I si el Polisario demana a Hamàs que l’adopti?”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!