Totxanes, totxos i maons

Avui fa sis anys que vaig començar a escriure en aquest Bloc i aquest és l’apunt que fa 1.738 de tots els que fins avui he publicat. Unes memòries ben gruixudes, com hi ha món.

Des d’aquell llunyà 16 de juny de 2004 que em vaig llançar a la piscina amb un parell d’apunts (vegeu-los aquí i aquí) de presentació fins avui els dies d’aniversari he procurat escriure coses que fessin esment a la data…  (n’hi ha més)

El de l’any 2005, per exemple, el vaig aprofitar per explicar una història verídica  (vegeu-la aquí) en el context de la mort -esdevinguda per aquelles dates- de l’escriptor Jesús Moncada.

L’apunt del segon aniversari -any 2006- el vaig resoldre a partir d’un joycià “work in progress” (vegeu-lo aquí) i vaig anar explicant en diverses ampliacions quines coses m’anaven passant aquell dia. Un dia que va acabar amb la feliç notícia de la concessió a Biel Mesquida -coblocaire fundador de MésVilaweb com jo- del Premi Nacional de Literatura de la Generalitat.

L’any que feia tres em vaig posar en mans de les tecnologies punta i vaig poder saludar a tota l’afició a través d’una pel·liculeta breu que em va fer el noi petit de casa i que després va penjar al You Tube (vegeu-la aquí).

El quart aniversari el vaig dedicar a bavejar de la manera més indecent a la vista dels èxits dels dos nois de casa a la televisió catalana. L’un -el noi gran de casa- com a protagonista del programa del Canal 33 “Km 33” dedicat a la música de Mèxic i l’altre -el noi petit de casa- com a triomfador de la primera etapa del programa “Bocamoll” (vegeu-lo aquí).

L’any passat, al crit de “Morro fort i endavant les atxes!” vàrem celebrar els cinc anys dels Blocs de MésVilaweb i la pre-inauguració dels nous locals de Vilaweb al carrer Ferlandina. Si aneu a l’apunt d’aquell dia (vegeu-lo aquí) veureu quin goig que fem l’Assumpció Maresme, en Biel Mesquida i jo mentre muntem l’ornamentació del pastís d’aniversari. Al final de l’apunt hi trobareu fins i tot un video…

Per aquest any -el sisè- no se m’ha acudit res millor que apel·lar a la música, una de les especialitats de les Totxanes, i he decidit fer-vos el regal d’una cançó. Però no una cançoneta qualsevol sinó una extraordinària cançó.

La canta Rafa Xambó (vegeu aquí la seva pàgina web i aquí el seu MySpace), un veterà cantant i sociòleg valencià (vegeu aquí què en diu la Viquipèdia, sense que serveixi de precedent) que segueixo des de fa uns anys. La cançó es diu “A Glasgow” (les explicacions aquí, que trobo que estan molt ben donades) i és el tema que obre el seu darrer disc “Andanes”.

He escoltat diverses vegades “Andanes” i trobo que és un disc molt remarcable. Ara mateix desconec si el proper gener apareixerà en algun lloc eminent de les llistes dels discos catalans més importants editats enguany però d’una cosa sí que estic segur: costarà de trobar tres o quatre cançons de 2010 que siguin millors que aquest “A Glasgow” que canta Rafa Xambó.

Una cançó que m’encanta -la lletra és un bellíssim cant d’enyor a la terra i la gent que és lluny-  i que em fa molta il·lusió d’oferir-vos com a celebració dels sis anys d’aquestes Totxanes.

I que en vinguin molts més!

“A Glasgow” (lletra i música de Rafa Xambó)

Guaite els bedolls des del cau solitari  /  Arbres del nord que acompanyen les hores  /  Núvols i pluja incessant  /  Com un sostre de marbre  /  Llàgrimes d’un planeta que es mou.

I me’n vaig cap endins  /  Cercant la solitud  /  Amb una altra cançó  /  I amb un regust de tu  /  Que m’arriba de lluny.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!