Records dels anys 60: el meravellós desembarcament musical dels grecs a la Mediterrània (2).

(Vegeu aquí l’anterior apunt)

La moda dels festivals de cançó, iniciada el 1951 amb el de Sanremo, va arribar aquí uns anys després. Més concretament va ser a l’estiu de 1959 al balneari de Benidorm (la Marina Baixa, Alacant). La primera cançó que es va inscriure en el palmarès de guanyadores del Festival (vegeu aquí) va ser “El telegrama”, interpretada per Monna Bell, una cantant xilena que abans d’arribar aquí ja havia protagonitzat una carrera d’èxits internacionals (vegeu aquí).

(A tall només de curiositat diré que, després del telegrama inicial, la cançó que l’any següent va guanyar la segona edició del festival alacantí es deia “Comunicando”.)

Escolteu aquí sota aquest telegrama triomfador. Fixeu-vos sobretot en el joc de metàfores de la lletra bastit a partir del vocabulari postal i situeu-vos en l’època: 1959; és a dir, fa més de seixanta anys:

Poques setmanes després del Festival de Benidorm, més concretament entre el 25 i el 27 de setembre, es va celebrar a Barcelona la primera de les nou edicions que arribarien a fer-se, sempre pels volts de la festa de la Mare de Déu de la Mercè, del “Festival de la Canción Mediterránea”.

A diferència d’unes quantes edicions que vindrien després –i de les quals parlaré molt aviat– d’aquell festival inaugural no tinc cap record perquè, tot i que es va emetre simultàniament per la ràdio i per TVE, el setembre de 1959 a casa encara no havia entrat el primer televisor i no vaig estar per la feina. L’únic que sé és que el guanyador va ser un cantant líric italià d’una certa fama al seu país que es deia Claudio Villa (vegeu aquí) amb una cançó titulada “Binario” que va assolir una gran popularitat, tant aquí com, sobretot, al seu país d’origen.

I en tinc una bona prova, d’aquesta popularitat, perquè si quan soc per Itàlia i parlo amb algú de la meva generació em poso a cantar ‘binarioooo, triste e solitario…’ hi ha un altíssim percentatge de probabilitats que se m’hi enganxi i acabem fent un lamentable duet de carrosses enmig del carrer o onsevulla que ens hàgim trovat.

Val a dir que el triomf de Claudio Villa va ser rotund i inapel·lable perquè també es va emportar el segon premi amb una cançó de tall més lleuger que es deia ‘Ti chiamerò, Marina’.

Us deixo amb “Binario”:

Com haureu vist, aquest segon apunt de la sèrie sobre el desembarcament musical dels grecs a la mediterrània s’acaba com el primer: sense fer cap esment a Grècia o als seus músics. Ja vaig avisar que la sèrie seria un pèl rareta, però ara sí que us puc dir que els prolegòmens ja s’han acabat. En el proper apunt, que començarà amb l’edició de 1960, els músics i cantants grecs tindran tot el protagonisme.

(Continuarà)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *