Totxanes, totxos i maons

Fa uns quants dies explicava aquí i després aquí que arran d’un infortunat accident que el diumenge 8 d’octubre mon pare va patir pel carrer jo estava buscant la senyora que el va atendre i que l’endemà encara va tenir la gentilesa de deixar-me un missatge al contestador del telèfon fix de casa interessant-se per com havia acabat tot allò.

La llàstima va ser que la senyora Elisabet (així s’identificava en el missatge) va suposar que el telèfon de casa nostra era com el seu, que conserva memòria de les trucades rebudes, i no em va deixar cap pista per poder tornar-li la trucada. Per això aquell mateix dia vaig escriure un apunt on explicava que buscava la senyora Elisabet i que agrairia que algú em facilités alguna pista per localitzar-la.  (n’hi ha més)

Veient, però, que la meva crida a la comunitat blocaire havia aixecat una certa expectació (molta gent s’ha interessat aquests dies per mon pare i, de passada, per si havia trobat la senyora Elisabet) però que no es traduïa en resultats tangibles vaig optar pel Pla B i vaig enviar una carta al director de l’Avui, el diari on jo col·laboro, per si me la podia publicar a la secció “Bústia” que acull els escrits dels lectors.

Oli en un llum, tu. La carta ha sortit publicada avui i fa tot just una estona la senyora Elisabet m’ha trucat i he pogut parlar amb ella. Li he explicat que el meu pare es troba ja perfectament i li he detallat una mica com havia anat la meva recerca fins a poder tenir-la a l’altra banda del telèfon.

Però el més màgic de tot plegat és…

(Deixeu-me que faci un petit revolt abans de continuar: Quan l’amic Vicent Partal va llegir el meu apunt en el que deia que buscava la senyora Elisabet em va telefonar per dir-me que si em responia -és a dir, si formava part de la família blocaire- podria engegar una bona traca de focs d’artifici per celebrar la feliç coincidència).

Doncs bé -i ara ve la cosa màgica que deia més amunt-, la senyora Elisabet, que m’ha localitzat gràcies a la carta de l’Avui, no és exactament blocaire… però sí que ho és un nebot seu. I no un blocaire qualsevol sinó un dels més constants i veterans membres de la colla de MésVilaweb.

(em reservo aquí el seu nom però ja li he enviat un correu fent-li saber el feliç final de la història).

És maco, oi, tot plegat?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!