Totxanes, totxos i maons

Després de l’apunt sobre la meva afició a fer llistes (vegeu-lo aquí) i de la publicació del meu habitual resum dels discos catalans que més m’han agradat (vegeu-los aquí) alguns amables lectors d’aquestes Totxanes m’han enviat correus electrònics per demanar-me que fes una llista similar dedicada als llibres catalans publicats durant l’any 2009 que m’han interessat més.

Per començar diré que, de la mateixa manera que en la meva llista anyal de discos no entro mai en el món del jazz o de la música clàssica, en parlar de les meves preferències literàries em decantaré de manera quasi exclusiva en la narrativa, que és el gènere que fins ara he llegit més i en el que -no vull enganyar-vos pas- em sento més segur.

Començaré dient que, per damunt d’altres títols, 2009 ens ha deixat dues grans novel·es…  (n’hi ha més)

… que em resisteixo a prioritzar -les dues, tot i ser molt diferents, m’han entusiasmat d’igual manera- i que poso aquí seguint l’ordre alfabètic dels cognoms dels seus autors:

* “Olor de colònia”, de Sílvia Alcàntara (Edicions de 1984)
* “Els jugadors de whist”, de Vicenç Pagès (Empúries)

Després d’aquest parell de preferents -i per sota seu- us proposo cinc llibres més de narrativa ordenats de la mateixa manera que els dos anteriors:

* “L’home d’origami”, Joan Carreras (Amsterdam)
* “La nit de les papallones”, Jordi Coca (Ed. 62)
* “Londres nevat”, Jordi Llavina (Amsterdam)
* “Una tempesta”, Imma Monsó (La Magrana)
* “Contes russos”, Francesc Serés (Quaderns Crema)

Hi ha quatre llibres més que no són novel·les però que he llegit també amb fruïció i que, per tant, entren de ple dret en aquest apunt de recomanacions:

* “Crònica de la independència”, Patrícia Gabancho (Columna / L’Arquer)
* “Monzó. Com triomfar a la vida”, edició de Julià Guillamon (Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors)
* “La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan F. Mira”, Pere Antoni Pons (Publicacions de la Universitat de València)
* “Plantem cara”, Joan Solà (La Magrana)

També em sembla digne de remarca “El testament d’Alcestis”, de Miquel de Palol (Empúries). Palol és un escriptor que juga pel seu compte una lliga a part i que em sembla que val la pena de destacar pel seu alt nivell d’autoexigència. Sobretot quan en la seva arriscada aventura narrativa l’encerta, cosa que, al meu parer, ha passat amb la novel·la que ara destaco. No puc dir-ho amb contundència perquè no he llegit tota la seva oceànica producció, però possiblement es tracti del millor llibre de Palol després del mític “El Jardí dels Set Crepuscles”, editat per Proa fa vint anys. Si més no, pel que fa a l’ambició crec que l’iguala.

No sé si quedarà gaire lleig el que ara diré però ja que acabo de fer una llista de llibres amb els quals m’he divertit molt mentre els llegia, aquest any puc afegir-ne un altre que té una peculiaritat molt especial: m’he divertit molt preparant-lo:

* “Una biblioteca al desert (antologia d’articles de Joan F. Mira)”, selecció i introducció de Joan Josep Isern (Bromera)

I per acabar us passo una llista de cinc clàssics d’altres llengües que durant 2009 s’han publicat traduïts -molt ben traduïts- al català:

* “Winesburg, Ohio”, Sherwood Anderson (Viena). Trad. Francesc Parcerisas
* “El Gattopardo”, Tomasi di Lampedusa (Proa). Trad: Pau Vidal
* “La descripció del món. Llibre de les meravelles”, Marco Polo (Proa). Trad. Manuel Forcano
* “Manuscrit trobat a Saragossa”, Jan Potocki (Quaderns Crema). Trad. Anna Casassas
* “Combray”, Marcel Proust (Viena). Trad. Josep Maria Pinto

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!