Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

19 de març de 2013
0 comentaris

63.

Avui, com cada dia de Sant Josep, l’autor d’aquestes Totxanes incorpora un nou dígit al seu comptador d’anys viscuts.

Vull dir, per entendre’ns, que avui compleixo anys –63– i que, com és de ritual des de 2005, escric un apunt específic per esbombar l’aniversari i, alhora, per mirar cap enrere, cap endins i, sobretot, cap endavant.

L’any passat -que per aquestes dates ja sabia que no em faltava gaire per estrenar-me en l’ofici d’avi, tot i que encara no ho podia dir- vaig posar molt èmfasi en una frase a la qual ara li trobareu tot el sentit: “El millor està encara per arribar”(n’hi ha més)

El millor que havia d’arribar, la nostra estimada i dolça  Mila, ho va fer puntualment a finals de maig i avui la tenim ja disposada a fer tronar i ploure i cursant -amb molta aplicació, per cert- Primer de Llar d’Infants.

Tot i aquesta plenitud, continuo creient que encara no hem fet el cim. Ni de bon tros. Estic convençut que en un futur no gaire llunyà ens esperen esdeveniments summament engrescadors. Ara mateix se me n’acuden dos: el primer està relacionat amb la meva vida laboral i de moment ho deixo aquí sense entrar en més detalls.

El segon esdeveniment que ens espera és, sens dubte, la separació d’España i la consegüent creació de la República Catalana, el proper nou estat lliure d’Europa. Serà un procés que agafarà la Mila encara molt jove però per això tindrà al seu costat, acomboiant-la, als seus pares i als avis que vetllaran perquè tot es desenvolupi com una seda.

Perquè -estigueu-ne ben convençuts- tot allò que desitgem es precipitarà més depressa del que ens imaginem i tan bé com els més optimistes desitgem.

Arribar a aquests 63 en acceptable estat de forma física i mental és el millor privilegi a què podia aspirar. I amb els ulls ben oberts, que això de fotre el camp d’España ja no s’atura: ho viurem de prop i ho explicarem. A la Mila i a tots els que, essent-hi ja, encara seran petits per copsar la magnitud de tot el que s’esdevindrà al seu voltant.

Serà el llegat que els deixarem, vaja.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!