En pocs dies de diferència la mort ha entrat a Can Gazà: primer morí n’Antònia, la mare d’en Miquel Àngel, hoste gazanenc de fa al voltant d’un mes, i després, ahir, en Fernando, que feia quatre mesos que residia a Can Gazà. La mare de Miquel Àngel morí a l’hospital de Son Espases i en
Són molts, moltíssim, els anys que fa que, anualment, els descendents de Catalina Conti i Negre (Bunyola, 1896-1993) i Jaume Mateu i Palou (Bunyola, 1892-1980) ens reunim un pic a l’any -preferiblement el mes de maig- pel simple fet que en tenim ganes; perquè ens plau de veure’ns, compartir taula i companyia, i fer presents
Té vuitanta anys però els microinfarts l’han envellida sense contemplacions. Es mor i en sortir tènuement de l’estupor branda els braços com si fossin els rems esvalotats d’una nau precària que s’enfonsa. O passades orades de fil, com les que passà fent vestits per a gent selecta a preu de pobre. I no troba cap
La vaga de l’ensenyament d’ahir al País Valencià va ser un èxit deixant ben clar que l’aberració de la llei d’educació valenciana que segrega els escolars per motius de llengua -La Llei Rovira- no es pot consentir en néixer de l’odi gens dissimulat al valencià, que és català a la valenciana manera. Va ser, també,
Ha entrat a la granja maleint les cervicals amb bec de lloro que li recorden gairebé constantment que el dolor és libèrrim i el domina com si fos un animal de companyia, com al fang que ha de ser pitxer o la representació d’un somni. No hi ha molts de parroquians, al cafè, i ho
L’abella fustera (megalinche centuncularis Latreille) té predilecció pels rosers, que es fa seus amb una voracitat determinant. M’he torbat una eternitat a saber-ho i bé que ho lament. Pertanc a la veritable plaga de mallorquins que hem crescut d’esquena al camp com a proveïdor de béns imprescindibles i a la vida més menuda de la
llegir-te entre cuir i carn entre bes i mur estremeix la solitud i l’ortografia com qui troba un crui i el fa brostar
a l’epicentre del col·lapse els colors s’aigualeixen els matisos s’asfalten i les llengües s’udolitzen s’imposa el baf ofegador dels cotxes folls i incontinents i el desconcert extenuat dels que van sense mirada el soroll és brut i emporca penetra i prem els sentits omple les boques de sutja i arranca les ungles dels alens
Sense voler ni fer-ne comptes, a la llibreria, cercant un títol que no trobes -segurament el deixares fugir i no ha tornat- te topes amb “La mort a Venècia” de Thomas Mann, traduïda per Joan Fontcuberta i editada el 1984 per Edicions Proa, i un impuls molt gran t’empeny a rellegir-la quaranta anys després de
Anit, en el Teatre Principal d’Inca, es lliuraren els Premis de Maig, atorgats per l’Obra Cultural Balear d’Inca, i que enguany celebraven la vint-i-cinquena edició. S’instauraren per reconèixer i estimular els mèrits d’entitats, institucions o persones que, en el seu àmbit, treballen per afavorir l’ús normal de la nostra llengua i per promoure la cultura
El 17 de maig de 1990, avui fa exactament trenta-quatre anys, l’Organització Mundial de la Salut va llevar l’homosexualitat de la llista de malalties mentals. L’any 2005, aprofitant aquesta data i impulsat per l’activista francès Louis-Gorge Tin i el Comitè IDAHO, que presidia, s’instituí el Dia Internacional contra l’Homofòbia i la Transfòbia. D’aleshores ençà s’ha
Avui fa 130 anys que va néixer a Barcelona Joan Salvat i Papasseit, un dels grans poetes de la literatura catalana que morí indecentment jove, als trenta anys, de tuberculosi. I és ben cert, com digué, que Res no és mesquí ni cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit. I
I és que vivim sense saber viure, vivim malgrat la vida, que no es ver? Sé que és mal d’entendre, però és així. Almenys jo m’entenc, que és el que importa. Per què et penses que quan un es mor li deim tot consirosos que descansi en pau si el mort ja no és res
El passat divendres dia 10 a “La tertúlia proscrita: l’independentisme mereix una bufetada?” (https://www.youtube.com/watch?v=nRLwtVuVqS8) Vicent Partal deia: “Si acaba governant Illa, per primera vegada el Principat tindrà un president que perfectament, per qualitat humana, per capacitat professional i per ideologia podria ser perfectament el president del País Valencià o de les Illes. […] Aquest [Illa]
No és cap exageració: a Mallorca ja vessam de gent, d’ansietat, de mal humor, de precarietat i d’impotència. Sortir de casa per anar a part o banda és un malson tant si agafes el teu cotxe com si uses el transport públic. Aparcar on sigui és un torcebraç amb el teu autocontrol i els conats