marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

LA MATADURA DEL VENT

12 de febrer de 2009

Sobre la línia de fons de la badia, quatre dits de claror somorta. Quatre dits de front al dia que declina. Són les sis del capvespre i callen les abelles. Sobre la faixa de llum, una catifa de núvols que planxa amb plom un bon domini de cel. El vent no fa forat en aquesta

Llegir més

DITS DE PIANISTA

10 de febrer de 2009

El pianista s’escalfa les mans abans dels primers exercicis. No hi ha ningú a la casa, llevat de la dona de fer feines, silenciosa de mena. Sent prou bé el frec de les mans i la calma de l’estança que concita  sorolls amatents, gens contaminats. I cau en el compte que sense aquella quietud que

Llegir més

LA LLOSCA DEL CALIQUENYO

9 de febrer de 2009

Feia temps que se sentia la memòria ocupada per un barruguet afectat per la síndrome de Diògenes. Els records que, adesiara i dedicant-hi molt esforç, aconseguia trobar entre tanta brossa i porqueria, no tenien gens de suc ni cap poder balsàmic. I aquell matí  necessitava recuperar algun episodi viscut amb complaença per contrarestar la lletjor

Llegir més

VIVIFICACIÓ

8 de febrer de 2009

Res no hi ha més vivificador per al tacte que glopejar la resplendor de la nit instants abans de deixar-te afaiçonar per les mans dels somnis més poca alatxes.

Llegir més

ESTIMULANT

7 de febrer de 2009

S’aixeca tard i amb l’espinada cruixida. Davalla apressadament la cussa. Fa fred, bé que ho indica la pressa de l’animalet a fer la volta matinera. En ensumar d’un tros lluny la veïna que tant de cas li fa, encara accelera més el pas. I ell no té ganes d’empatar la xerrada amb ningú. Sort que

Llegir més

HORA FETILLERA

5 de febrer de 2009

S’insinua amb grolleria –i ofenent- la sensació profunda de derrota. El victimisme grimpa com un cuc i satisfactòriament. Per paga, no hi ha doblers ni paraules amables. I la pell s’ha convertit en un membre retràctil pensat només per atacar l’evidència i per defensar-se de les al·lucinacions. Això pensava el conferenciant, bevent-se l’alba, xicra de

Llegir més

QUATRE HAIKUS

3 de febrer de 2009

1 Enllà dels sentits el nervi de la vida crea bellesa 2 La llum no menteix mostra la cara bona de l’esperança 3 Pedres d’aigua reguen la terra prima generosament 4 La roda ho és tot: no comença ni acaba, acompanya el temps

Llegir més

CANTERANOS CONTRA EL CREC

2 de febrer de 2009

A la sobretaula del dinar familiar d’ahir, parlàvem de la crisi aquesta que ens pot abocar al cataclisme amb dos supervivents de la fam mallorquina dels anys quaranta del segle passat. El més eixerit deia que aquest crec generalitzat era com l’endevinalla que fa: “és una cosa que no és cosa i que per tot

Llegir més

ROSSEGUERA

1 de febrer de 2009

Ara voldria ser vora teu per mirar-te la pensa amb precisió de tomografia. Amb el present de vidre i de campana, ja veus, fa mal somriure al destí bastit sobre els esputs de la idiòcia. Entre nosaltres i la placidesa necessària per vestir la vida sense despullar cap somni, hem deixat que s’hi fes lloc

Llegir més

LLAR DE PRODIGIS

31 de gener de 2009

Es llevà ben d’hora per escriure l’article. Ja estava bé de fer-los, als articles, a l’atropellada i a qualsevol lloc. El tema de la peatonització de certs carrers valia l’esforç d’esmerçar-hi sentit i prou del comú. A més, al que havia de fer l’hi havia sol·licitat personalment el director del diari i no podia respondre

Llegir més

CIMBELLS

30 de gener de 2009

Sota l’arc –del cel, no de triomf-, atupat i tot vull fer pactes de ca amb aquests clapits continguts que disculpar volen la merda que els envolta. Muntanyes de detritus orgànic que pengen cortines de plom a l’aire que fa de cimbell a la memòria. Ni que sigui per fer-me avorrir dels cans. Pujaré a

Llegir més

DE LA TDT I DE MÉS PRESSIÓ CONTRA EL CATALÀ

29 de gener de 2009

La Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries, ratificada en el seu grau màxim per l’Estat espanyol, entrà en vigor dia 1 d’agost de l’any 2001. A partir d’aquest dia i atenent l’article 96 de la Constitució, forma part del seu ordenament jurídic. Literalment, l’apartat 1 d’aquest article constitucional diu: “Els tractats internacionals celebrats

Llegir més

LA PARET QUE EMPARA

28 de gener de 2009

Parlem del que no sabem sense dissimular, per ventura així l’empegueïment podrà fer un téntol. És així que escolt la meva pròpia veu, agotzonat rere la paret seca que tot m’ho empara. I m’amenaça. I em desafia. I em condemna. Renega de mi. I se’n va. I retorna el cavall de cartró esbudellat i la

Llegir més