Vol que l’ingressin en una masmorra, si cal, per no veure ningú, ni parlar ni sentir, i per deixar de beure d’una vegada per totes. Encara no té cinquanta anys i manté intacte la seva estampa d’Errol Flynn en ple apogeu. Diu que es mor de ganes de veure la seva filla (vint-i-tres anys, estudiant
Instal·lats en els confins de la paraula és possible accelerar la fusió del bes, l’única energia capaç de pacificar l’alè o d’inquietar l’ensopiment de les hores.
La parella sortí a les Rambles després d’haver esmorzat, cap a les onze d’un matí de diumenge radiant de llum però refredat. Ja hi havia gent per tot, és clar. Ella s’entreté a mirar com algunes estàtues humanes es preparen per una llarga sessió d’exhibició. Les primeres ja han fet calaix. Queda bocabadada davant la
Costa tant com cansa, viure del funabulisme, es deia fent el cafè amb llet sense quemullar en el bar acostumat. Anar anant alerta a no trepitjar els ous que t’encatifen la ruta, rebenta, pensava amb inquietud. I de cop, se sentí un unicorn descuat i sense crinera cercant desesperadament la sortida d’un dèdal. Dels ulls
L’Obra Cultural Balear avui va de festa. A partir de les 10 de la nit i des del Teatre Municipal d’Artà, tindrà lloc la Nit de la Cultura, una gala retransmesa en directe per televisió a Catalunya (C33), al País Valencià, a Andorra i a la resta de món a través del seu canal internacional
Es precipita el capvespre en veure l’anyell tacat de sang. Dels xaragalls ragen els alarits de la intifada. Les fulles dels plataners que ahir ennoblien la pluja, avui, amb l’aigua passada, engruten les avingudes i ofenen els escombriaires. L’illa perd un braç de mar i un oasi amb garrovers, i res no es mou, ningú
El despert la gotera que apareix a la sala d’estar quan li rota, independentment de l’aigua que cau. Tant li és aparèixer en fer cameta d’aranya i callar si fa tempesta, com al revés. Més de tres especialistes en impermeabilització l’han tractada –el sostre de la sala és la terrassa de la finca- i no
El passat mes d’octubre, la Direcció Insular de Política Lingüística, del Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, edità el volum 6 de la col·lecció “Lectures a la Sala d’Espera”. L’objectiu d’aquesta col·lecció –juntament amb els tríptics “Poemes a la Sala d’Espera” que ja van per la catorzena edició- és donar a conèixer
Em faràs tornar xoroia!, era una de les exclamacions de mumare que, de menut i quan la feia enrabiar, més m’espantaven. Davant aquest plany, les clatellades testimonials que queien molt adesiara, eren carícies. Per l’èmfasi i els gests que imprimia en dir-ho, intuïa que em volia indicar que, amb el meu comportament insensat, la faria
Dijous passat vaig assistir a la presentació que, a Can Alcover, Lluís Maicas i Pere J. Martorell varen fer de la novel·la “Ombres de tardor”, de l’inquer (1938) Jaume Armengol. Es tracta d’una obra densa (461 pàgines) que repassa els moments clau d’una saga familiar que abasta cinc generacions. L’autor, abans d’entrar-hi, ens assabenta que
Maons al capdavall, l’un sobre l’altre, i estretes espitlleres que es voldrien finestres com receptacles únics, altars de privilegi des d’on copsar que el món caurà tant com el dia. I l’home, mortalment arrecerat, guarit amb els cognoms de l’ésser cívic, participa de lluny de tots els enderrocs oi engendra paradisos a una cleda. Fa
El capitalisme ha fet cuec. Els xots passadors que han renegat sempre dels estats intervencionistes, ara que els seus trasts –o trusts- han fet figa, hi recorren perquè els eixuguin deutes i llàgrimes de rapinyaire. D’aquest cruixit –o crac, o crec, o circ- és obvi que en pagaran les pitjors conseqüències els de sempre: els
A voltes hom té necessitat de gitar qui sap què i no troba cap meremec que li faciliti la feina. És propi dels ansiosos, dels que ben aviat es curtcircuiten, cercar debades una baula on fermar l’ase dels neguits quan esperoneja de valent. Amb aquestes cabòries –i ja em perdonarà el president polònic– he travelat
L’Obra Cultural Balear acaba d’engegar una nova campanya per incentivar l’ús social del català. Sota l’enunciat d’”Un cafè per la llengua”, l’entitat es proposa, al llarg de l’any 2009, fer entre quinze i vint mil cafès a tot l’arxipèlag amb persones de tots els àmbits socials per animar-les a què usin el català arreu i
només en neixen pregàries de claudicacions i silicis. I no estam per retre l’einam del tros que ens dóna el pa i l’honra, és clar. De les abadies han d’arribar els cronistes, els cants de glòria i els alarits per anar nets i cara alta per sota els arcs de triomf que ens esperen allà