marginàlies

El passat mes d’octubre, la Direcció Insular de Política Lingüística, del Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, edità el volum 6 de la col·lecció “Lectures a la Sala d’Espera”. L’objectiu d’aquesta col·lecció –juntament amb els tríptics “Poemes a la Sala d’Espera” que ja van per la catorzena edició- és donar a conèixer fragments d’obres de la literatura catalana i els seus autors a un públic molt ampli. Per això, la distribució d’aquest material es fa en aquells espais on la ciutadania es veu obligada a haver d’esperar: centres de salut i hospitals, altres despatxos i establiments de diversa índole; a part, és clar, de les biblioteques i centres cultural de Mallorca.
Aquest volum sis de “Lectures a la Sala d’Espera” és el que porta per títol “Llibre de paraules i dites de savis i filòsofs”. El seu autor és Jafudà Bonsenyor, un jueu de Barcelona que va viure durant la segona meitat del segle XIII i el començament del XIV. La seva família havia proporcionat tradicionalment traductors i metges als reis d’Aragó. Per a aquesta edició s’ha seguit l’única que es va fer el 1889 a la impremta de Joan Colomar i Salas, i que anà a cura de Gabriel Llabrés i Quintana. Segons aquest arxiver, «la major part de les sentències de l’obra de Jafudà provenen d’obres de la literatura oriental, aràbiga i hebrea, i també d’autors clàssics».
Igualment considera que moltes provenen del folklore i, fins i tot, dels captius i esclaus. Es tracta d’un text en llengua catalana molt relacionat amb Mallorca i que aporta un aire entre arcaic i exòtic, molt innovador pel que fa al tipus de lector al qual va dirigit.
Els apotegmes, sentències,adagis i tot altre material instructiu contingut en frases breus talment pedrades, gaudeixen de bon predicament entre el públic lector majoritari. D’aquest llibret se’n pot fer un bon llepadits tenint en compte el temps en què fou elaborat. Sembla que l’original és anterior a l’any 1298, ja que l’autor
declara que el redacta per encàrrec de Jaume el Just d’Aragó i l’anomena rei de Mallorca. L’obra es divideix en 67 capítols i recull 753 sentències, convenientment enumerades.
No em sé estar de fer-ne un
tast:
30. Hi ha tres coses de què l’home no es pot fiar: del rei, de la mar i del temps.
70. L’escriptura és negra de vista i blanca d’enteniment.
91. El mestre que fa mal a l’infant és com el mal que fa.
137. Hi ha tres coses que no avergonyeixen qui les té: cercar saber, malaltia de cos
i parents pobres.
156. La major pobresa és de seny.
201. La vida és un pont: en passau però no hi habitau.
228. Qui no té poder per fe bé que deixi de fer mal i farà bé.
266. De tothom fa bon sentir la veritat, llevat del joglar.
273. La paraula forada allò que no foradaria l’agulla.
470. La riquesa és el llinatge de qui no en té.
549. Si l’oradura fos dolor, a cada casa la sentirien.
599. No siguis verd, t’oprimiran; ni sec, te trencaran.
602. Si agreuges algú inferior, estigues segur que se’n rescabalarà amb escreix.
617. En mala nit no lladren cans.
726. Quan cau la vaca, prepara els ganivets.
Per fer-ne una lectura assossegada i amb un puntet d’entremaliadura, tot i no menystenir-ne la saviesa, és clar.