marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

20 de desembre de 2008
0 comentaris

EL DÈDAL DE L’UNICORN

Costa tant com cansa, viure del funabulisme, es deia fent el cafè amb llet sense quemullar en el bar acostumat.

Anar anant alerta a no trepitjar els ous que t’encatifen la ruta, rebenta, pensava amb inquietud.

I de cop, se sentí un unicorn descuat i sense crinera cercant desesperadament la sortida d’un dèdal.

Dels ulls de la bèstia se’n desprenien retines de pànic. Salivava penosament, l’unicorn, aixecava compulsivament els morros i en destapar el barram, apareixien les genives ensangonades. Eren aquestes imatges despenjades dels cels de les follies -que l’anguniaven de debò i que se li apareixien de sobte, fent el que fes i fos on fos- el que més el fatigava. I de la fatiga al fàstic. No s’ha acabat el cafè amb llet, avui. Pensa caminar, com li prescriuen els facultatius que l’atenen, fins que les cames diguin prou, fins que es convencin que no hi ha ous sencers a la calçada que se’n riguin d’ell. Fins que l’unicorn trobi la sortida del dèdal i li creixin de cop la crinera i la cua. És dissabte i la tardor acabarà cap al migdia. Caure en això sembla que el conhorta. L’amo del bar no li cobra el cafè amb llet, en sortir. Li diu, com cada dia, que el carrega en un compte que no fa comptes cobrar mai.

PICAROL
07.04.2011 | 8.45

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.