“Palma, entre la calma i el vent”, de Rosa Planas Ferrer, d’Edicions 4 de Cifra i produït per J.J. de Olañeta, és un gran poema sobre Palma. L’autora ve a confirmar-ho en dir: “La ciutat és un poeta despentinat que crida, des d’en Figuera les hores de la meva vida. Rellotge de pedra i de
Avui és sant Antoni de Pàdua (o dels albercocs; o de juny; o del foc) tot i que va néixer a Lisboa l’any 1195 i va rebre el nom de Fernando Martins de Bulhões e Taveira Azevedo. Aquest sant primaveral és el patró dels paletes o picapedrers i era invocat -per ventura encara n’hi ha
A les onze del matí el call de la terra té el vermell apagat, hom diria que contrit, i un colom amb cara de no voler ser colúmbid ni monògam i de desitjar emparentar-se amb qualsevol família dels accipítrids, s’enfronta amb destresa i resolució a l’aire que juga a ser moderat per fer joc amb
Bartomeu Bennàssar i Vicens (Felanitx, 1937), prevere, moralista i escriptor, és un dels pensadors mallorquins més destacats dels darrers anys. Analista atent i precís, el 1966 es doctorà amb la tesi: Turismo y pastoral. Síntesis de teología de las vacaciones. El 2001 recollí totes les seves reflexions al voltant del turisme de masses i les
Avui fa 122 anys que es morí Jacint Verdaguer (“Lo que un segle bastí, l’altre ho aterra / mes resta sempre el monument de Déu; / i la tempesta, el torb, l’odi i la guerra / al Canigó no el tiraran a terra, / no esbrancaran l’altívol Pirineu”). I altres 98 anys que morí Antoni
“Era mal fet com un motlo de fer llamps”. Salvador Galmés, “La dida”. Fa un bé molt perceptible retrobar lectures que mai no envelleixen, ans al contrari, tonifiquen, desintoxiquen, vigoritzen; i anar regularment a mossèn Galmés, a més, et neteja la llengua, necessitat de cada dia més apressant atenent com corr el temps globalitzat i
Assegut incòmodament, aprofita que la malalta que vigila s’ha condormida, després de de veure avions que se la volien emportar i pintors de parets que li emmascaraven la cara just per poder riure per les butxaques, per seguir llegint “Laia”, d’Espriu: “Enmig de papers ratats pels segles, el cavaller va veure com els dies s’esfumaven
Escolta la seva pròpia veu agotzonat rere la paret seca que tot ho empara i desafia, el condemna i renega d’ell. S’asseu perquè la memòria reculi i proscrigui els colors i les paraules proparoxítones, i faci retornar el cavall de cartró esbudellat i la pepa de la germana lligada al capçal del llit. I l’essència
Avui fa 126 anys que va néixer a Fuente Vaqueros, Granada, Federico García Lorca. A més, celebram el Dia Mundial del Medi Ambient. Sense pretendre lligar ambdues efemèrides, recordar el poema “Panorama ciego de Nueva York”, del seu recull “Poeta en Nueva York”, per ventura podria ser adient: Si no son los pájaros cubiertos de
Té molts d’anys, que intenta dissimular marcant el seu caràcter adust tirant a urc. No li agrada gaire el contacte amb la gent, com més menuda pitjor, i si se sent empaitada pels afectes expansius, desapareix veloç corral enllà tot i els anys que no li permeten segons quines aventures. S’apropa poc, sobretot, remugant com
“Totes les cases del segle XVIII són així: sembla que hagin estat construïdes per a la recepció dels hostes i, en general, nosaltres no hi som altra cosa que visitants que s’hi senten incòmodes”. Ho diu Marguerite Yourcenar a “Alexis o el tractat del combat inútil” en traducció de Montserrat Gallart i edició de Lleonard
El vol intimidant d’una milana fa més sospitosa la calma de l’indret que exaspera tots els verds i la impertinència dels rocams disposats a esquerdar-se a qualsevol moment. Els puigs que el volten són menors, assumibles i familiars, però ells es creuen everests inexpugnables, puig majors sense cúpules militars ni antenes desproporcionades de telecomunicacions per
Ha somniat que passava la vetllada a Ciutat en un bar fet per a la conversa amb dos escriptors amics i referents, i que en donar-la per acabada s’ha ofert per acompanyar-ne el més gran a casa seva, a seixanta quilòmetres llargs, però per poder-ho fer ha d’anar a cercar el seu cotxe al poble
Avui que en el Congreso de los Diputados s’ha aprovat la Llei Orgànica per a la normalització institucional, política i social a Catalunya -es veu que fins ara a Catalunya res no era normal i a partir d’ara ho serà tot- altrament dita Llei d’amnistia i que tant ha encabritat els feixistes i els dretans
El món i el seu entorn, i tota la vida i la devastació que genera, caben ben bé dins una vintena de passes quadrades, en els nostres dominis més immediats on no hi fa estada l’anonimat ni la impostura; on tot -o gairebé- s’entén i és mesurable llevat de les somniades i la vanitat de