El temps de Nadal no plau gens als estadants de Can Gazà. És quan més senten la solitud que els aclapara i malden per espantar-la. Nadal els incomoda i, això no obstant, Jaume Saantandreu els avesà a dinar de manera especial i mallorquina dia 25de desembre i a contemplar el betlem que muntava a l’entrada
L’Obra Cultural Balear dia 31 d’aquest mes farà 63 anys; no és un nombre significatiu ni rodó, però cal celebrar-ho igualment. A més, brufarà aquests anys comptant amb més de cinc mil socis, una xifra mai assolida fins ara, que demostra a les clares la força i l’arrelament de l’entitat. Han estat seixanta-tres anys de
Anit, al Teatre Principal de Palma, l’Obra Cultural Balear (OCB) celebrà la trenta-novena edició de la “Nit de la Cultura” en el decurs de la qual es lliuraren els nou Premis 31 de Desembre: L’Escola de Música i Danses de Mallorca rebé el Bartomeu Oliver; la institució dels catalanoparlants en l’entorn digital “Accent Obert, el
Dona voltes incansablement a la idea de crear una associació d’afectats per la instrumentalització despietada que el capitalisme més ferotge fa de Nadal. No pot sofrir ni l’excés de llums en l’espai púbic -al seu poble la lluminària xarona arriba fins a les portes del cementiri- ni els ornaments de les cases, ni els sopars
L’amic que ho és més li telefona entusiasmat mentre ell intenta agafar el son incruent de la migdiada per dir-li que ha descobert un personatge fascinant tafanejant per internet i que, prodigiosament, amb només quatre dades, en un instant ha estat capaç d’armar una història prou sòlida per convertir-se en relat. És exuberant en l’expressió,
En una gran superfície -grandiosa, enormement ofensiva- on es ven absolutament de tot i en quantitats a palades, d’un camió tirant a gros un operari armat de portapalets en davallava ponsèties a cents; a milers, podria aventurar-se. A la pobra li han adjudicat la funció de planta de Nadal per excel·lència, ja se sap, i
el sol l’encega i un mall li toca hores al cap no sent res seu cap fil de vida viu el que no és com l’au de mar que anhela ser peix entre mates
Frueix del cafè de mitjan horabaixa, un costum de fa anys que compleix cada dia amb una delectança que més d’un qualificaria de malaltissa. S’ha posat una pel·lícula noruega que li costa seguir: una parella obsedida per la imatge -ell artista plàstic, així d’inexpressiu, que qualifica de joc el robatori- i ella cambrera avorrida però
Avui fa 171 anys que va néixer a Castelluccio Inferirore (província de Potenza, Itàlia) el calderer Nicolò Conte Antonaccio, fill de Domenico i de Luigia. Va ser un dels meus besavis. El primer d’abril de 1882 es casà a Bunyola amb Maria Negre i Martí, nascuda en aquesta vila el 1864. Després de viure uns
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i el Congreso de los Diputados han signat un acord a través del qual la primera entitat traduirà al valencià les iniciatives legislatives aprovades definitivament pel Congreso que seran incloses al BOE. Per fer aquesta feina l’AVL rebrà 25.000 euros anuals. En el conveni es diu que aquest marc
El meu preceptor menor avui s’ha aixecat eixerit, com gairebé sempre, i mentre feia nedar galletons a la tassa de prendre la llet m’ha demanat quina havia estat la primera paraula de totes les que va dir la primera persona del món. Instintivament he dit “ai, volent significar que m’havia posat en un destret del
Raimon, el cantant xativí -o socarrat-, avui fa 85 anys. Som molts els qui hem crescut amb les seves cançons, que per anys que passin no tornen velles, i hem estat lleials tant als seus crits com a les seves recomanacions de llegir, sentir o cantar els poetes clàssics de la nostra literatura. I encara
Avui és el Dia Mundial de la Sida, commemoració que enguany arriba a la trenta-setena edició. Ens convé recordar els que moriren d’aquest mal enmig del rebuig, de la criminalització i de l’oblit decretat pel poder suprem. En el món, des que va començar l’epidèmia han mort més de 44 milions de persones. I l’any
La lluminària que s’estén a les ciutats i pobles per celebrar Nadal no m’agrada. I no passa res, evidentment. Ja se sap: «Per ploure, venint-hi bé tothom, no plouria mai». A més, consider que el cost (a Palma suposa 1,9 milions d’euros) és excessiu, exagerat i en bona part estalviable. I encara m’agrada menys que
s’enverdeix la pedra i la pluja prima encresta la pell s’estremeix el dit en veure la gota d’aigua feta estella al ponent de l’illa que abans va ser vel cauen les parpelles