marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

LA PEDRA I EL RELLOTGE

17 d'octubre de 2021

Cartes rebregades i tirades pel destinatari davallen en torrent pel puig sentinella per desesperar la rutina que paralitza la punta de la ploma d’escriure en mans de la insensatesa. Els rumors més maliciosos sobre l’origen d’aquesta allau de mots intolerablement negligits han entrat a les butxaques del vilatans per discutir-ho amb la xavalla que va

Llegir més

L’ANY COSTA I LLOBERA

16 d'octubre de 2021

Avui fa 99 anys que morí Miquel Costa i Llobera. La Diòcesi de Mallorca, per això, avui comença el seu “Any Costa i Llobera”, per enaltir un dels seus preveres majors i prova d’això és que el 1982 començà el procés diocesà per beatificar-lo. També l’Ajuntament de Pollença ha declarat l’any vinent costailloberià, per fer

Llegir més

ELS TRES QUARTS DEL MOSCARD

14 d'octubre de 2021

Va comparèixer en el seu dormitori la nit del diumenge 21 de març, quan ja estava dins el llit disposat a prendre el son, instants després d’apagar el llum. Va fer dues primeres passades demoratives al voltant de la seva orella esquerra que l’ompliren d’inquietud i malestar. Quan més pendent estava del seu retorn, el

Llegir més

QUIET COM UNA POMA

13 d'octubre de 2021

No frisis mai ni et precipitis a l’hora de fer res perquè les idees i les descobertes no són rius, que porten aigua sempre, li recordava el padrí amb el cap gairebé en els genolls, fumant el tabac que ell mateix sembrava i cuidava, assegut en el pedrís que esguardava la vila i abans que

Llegir més

L’ULL DE GUIX

12 d'octubre de 2021

En el seu mirar de guix permanent s’hi podria veure la precisió del relator, la sagacitat del detectiu o la benvolença del confessor; de qui coneix prou bé les flaqueses d’un i els abrivaments arrauxats de l’altre. Sap prou bé qui dels dos que conversen a recer del seu esguard podria separar les aigües de

Llegir més

EL DARRER TRACTE

9 d'octubre de 2021

Considera la dona més vella de la vila, cent-tres anys que ja ni pensen en la mort, que hauria de tractar amb el dimoni abans de donar per finida la seva història dels dies. Per espavilar els estrúmbols i els bàmbols que li han fet la vida impossible i, ensems, parar els peus als arrogants

Llegir més

BUSQUES QUE CERQUEN L’ULL

8 d'octubre de 2021

De tot el que s’esdevé i acompanya cada instant, només ens criden l’atenció punts gairebé inapreciables, espires de claror, inconsistències que s’imposen al panorama infinit per raons misterioses. Insignificances que, ben segur, ens distreuen del nucli de cada moment però que, a la vegada, generen altres vies d’interès no gens negligibles. Avui, per exemple, de

Llegir més

LA FUA DELS CORRIOLS

7 d'octubre de 2021

Prendre la fua dels corriols que no pensen acabar ni reconèixer cap final, sense encomanar-te a ningú, desafiant el benestar de la vulgaritat i enyorant brànquies, ales i urpes. Submergir-te en la mar fugint de disputes i ases, i, en sortir per prendre aire, foradar la terra milers de mestres endins sense pressa, amb la

Llegir més

PASSAR LA RELLA

6 d'octubre de 2021

Això que plau a vegades i no atenem, i el buit que cuita d’engolir-ho per deixar-nos sense cap panorama ni ansa; ni taumaturgs ni miraclers, ni creus florides. Totes les maniobres de distracció són legítimes, però tanmateix el desert i la sequera avancen, com ho fa la persecució de la llengua a la intempèrie o

Llegir més

EL JUTGE QUE CULEJA

5 d'octubre de 2021

Segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, el verb “culejar” significa: 1. Remenar el cul; i 2. Un vehicle, moure’s d’una banda a l’altra de la part del darrere per excés de velocitat, per una mala maniobra o per manca d’estabilitat. Per la seva banda, el Diccionari Català-Valencià-Balear incorpora fins a

Llegir més

EN ELS VUIT ANYS DEL MEU PRECEPTOR MAJOR

4 d'octubre de 2021

El meu preceptor major avui fa vuit anys, tot i que l’edat, a ell, li importi poc: en té prou a esprémer cada segon perquè sigui una aportació més a la seva creació perpètua. Cada instant, un esforç més per polir-ne la bellesa que el revolta, per apregonar els afectes que paix ordenadament i pacient.

Llegir més

L’ECO D’UN MOMENT

3 d'octubre de 2021

Ja hi ha vides, vegetals o no, que es disposen a mustiar-se, ara que se n’atansa el temps, entenent que la mort mai no és cap victòria. Entretant, l’amant, d’una mamballeta, mata un moscard indesitjable per fer avinent que adesiara s’ha de davallar dels romanços, la brusca llustra la closca de la tortuga que coneix

Llegir més