marginàlies

Després de fer una becaina molt reparadora es disposa a seguir llegint la novel·la dels rampins, que li diu no sap ben bé perquè, una obra de 678 pàgines on res no és el que sembla i tot el que sembla consistent es converteix en una dolça bogeria. No li agrada gaire però, estranyament, llegint-ne i anotant al marge allò que li suggereix, es diverteix.

A l’estudi on llegeix només s’hi sent el tic-tac del rellotge vell i envellit que sempre, des que el comprà a Londres com a record, va cinc minuts endavant. Quan les piles comencen a esgotar-se i retarda l’hora, les canvia puntualment i avança cinc minuts l’hora en punt. Cada cert temps, als senyals del rellotge s’hi ajunta el so fosc del motor de la gelera que tanmateix no molesta gens. Molt adesiara, el ca del veí, davant una estranyesa, pega dos lladrucs pesarosos, que tampoc el distreuen gens de la lectura. En aquest silenci que sembla inventat per monjos contemplatius frueix com mai de llegir.

De cop, però, entra a l’estudi una mosca vironera que sembla boja. Vola erràticament i pega per les parets i els objectes. El zumzeig també és foll i el distreu de la lectura. La mosca puja i davalla, va d’un cap a l’altre de l’estudi, i per un moment pensa que li escriu a l’aire qualque missatge. La moscota passa per primer pic fregant el llibre amb el seu zum-zum idiota i ell sent la primera punyida de ràbia. La mosca passa una segona vegada i ell creu que, en ser altre cop entre els seus ulls i les pàgines 528 i 529, alenteix a posta el vol perquè pugui fer-se una idea de la seva planta nauseabunda. A la tercera passada es posa ben damunt la paraula “terror” i ell s’adona que la mosca vol jugar, que té la descaradura de desafiar-lo.

I, sabent que tornarà i que es tornarà a posar damunt el llibre, decideix recuperar a l’atropellada la seva destresa infantil per caçar mosques. La segueix amb la mirada i, per un moment, creu que és ell que la dirigeix cap al llibre. Efectivament, la mosca entra per l’esquerra com si fos bombardera i es posa tota fatxenda damunt la paraula “mort”. El vol, en aquest cas de la mà dreta d’ell, és més precís que els reflexos de la mosca i li guanya el desafiament: l’ha caçada.

Ell, cofoi de la victòria, com tots els vencedors, l’ha d’humiliar. Amb els dits polze i índex de la mà esquerra l’agafa amb molta habilitat de la conca de la mà dreta i, com feia de criatura, arrabassa les ales de la mosca i la deixa en terra despreocupadament.

En haver-se rentat les mans amb molt de sabó i un rajolí de lleixiu, retorna a la lectura. S’ha tornat a fer el silenci tan necessari que marquen el rellotge i el motor de la gelera.