marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

1 de novembre de 2012
0 comentaris

CAMINANT SOBRE LA MAR SUMBISA

Fileres infinites de galiots caminen sobre la mar submisa sense que ningú no repari en el prodigi. La ciutat ja és del tot inhòspita en abundar més els barrets que no els caps que han d’obrir camí als orats. Els vells imposen les mans als més joves de la nissaga i tot calla. El temps s’enroca i la lentitud amb què cau la serena embolcalla la boca de l’oracle perquè cap mot no distregui el brunzit de la indigència.

La memòria de la nit es desprèn tota lluminosa perquè sapiguem dir ben clares les paraules, ara que la confusió ens porta a la convulsió del coneixement. Tremeix la nau, pateix de veres, però se sap fer la forta i desafia el temporal. I se sent clar el que diu:

De tant en tant
dic paraules,
mots, galeries
de somni. Velles
corrues, vell
or, solitari
treball
que comença demà.

És l’exageració imprescindible de Bartomeu Fiol que fa veta i encén llanternes, ara que n’és el temps. Són els sants en comunió que van, dansant i cantant, cap a la Pasqua florida que ningú sap si és per tothom o sols per ells, que de la virtuositat n’han fet tortura. La precarietat ho afecta tot llevat dels mots.

El buit i el poeta, el vertigen
i la determinació
de sentir l’aire
i defugir els refugis.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.