Els diaris de l’illa n’informaven en gasetilla acompanyada de fotografia: el matí del dimecres passat, dia 21, l’endemà de la festa gran de Palma, trobaren una dona morta al carrer; o per més precisar, en un carreró d’una de les zones més valorades de la ciutat. En trobar-la enrodillada amb tapament divers i suvora una
Barack Hussein Obama –BHO per als de casa i amistats- ens crida a l’esperança, i de l’extenuació estant la convocatòria arriba en forma de xiuxiueig; o en tot cas, com una melodia enganxosa. I de la forma com ho transmeten els mitjans de comunicació, sembla més una ordre –del cèsar o del messies?- que no
Els Premis Ciutat de Palma, convocatòria 2008,varen ser lliurats anit al Teatre Principal. En l’apartat e creació literària, Xavier Gimeno Grasa, amb l’obra “El temps a mitges”, es va fer amb el de Novel·la lorenç Villalonga; els poemes continguts a “Cilici”, de Jaume C. Pons Alorda, varen ser mereixedors del de Poesia Joan Alcover; i
Anit se celebrà a Palma la revetlla de sant Sebastià, el seu patró. A les nou de la nit la capital ja feia olor de caseta, com se sol dir quan les flaires del llom o de la xulla o dels botifarrons sobre el caliu o la brasa s’enganxen a la roba. De les terrasses
M’he aixecat més tard del que volia i segurament per això tot anirà de folondres, avui; a rodolons. La cussa ja no podia més i m’he hagut d’afanyar. Per tal de recuperar una embosta de temps he volgut canviar la ruta acostumada per fer-la més curta i no hi ha hagut manera: s’hi ha renegat,
En Manuel arribà a Can Gazà dia 2 d’aquest mes amb el que duia posat i dues bosses de plàstic negres a manera d’equipatge que no contenien res més que roba i objectes per reciclar o cremar. Te setanta-tres anys, quatre fills que no volen saber res d’ell i un passat benestant. El feren fora
No hi ha dret que el dia de la revetlla de sant Antoni vingui Álvaro Middelmann i digui que “la discussió lingüística ens costa clients, perquè milions de persones que vénen a Espanya a aprendre espanyol, se’n van a altres llocs per la discussió existent a les illes”. http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2009011600_2_427086__MALLORCA-Middelmann-pide-castellano-respetado-porque-Balears. No hi ha dret perquè són
Se n’anà a dormir amb el cap com un bombo. Els morts de Gaza suraven -inflats com a calàpets- en la seva matèria grisa incapaç de gestionar amb l’eima necessària tanta basarda, tanta malvestat. I encara menys les reaccions de cada bàndol en guerra i les dels seus respectiu adlàters, d’allí mateix i d’ací. Si
“Lleparé un grum de sal empebrebortat per xisclar millor tot maleint qui dels humans en fa matances”. No és més rotund el vers si segueix una escriptura gairebé il·legible. Passem, idò, una novena a qualsevol Verge encara per entronitzar amb la veu de pobre enginyós o de ric amb la consciència vaporosa per recuperar la
Aprofitarem la saó que han deixat les darreres pluges? El vigor renovat de la terra, congriarà nous rebels? Hom creia que amb tanta d’aigua com ha caigut, amb algun dels darrers ruixats bonifacis s’haurien precipitat part o tota la cort de bons estamenejadors que des de fa massa temps resideixen als llimbs. I si no,
Després de dies de pluges i nevades, plaïa retrobar-se amb els espais garrigosos i els boscatges que tant han intervingut en la modulació i la tonalitat de les sensacions de cadascú. Ahir va fer bo, per acomplir aquesta necessitat que, per a molts, tot s’ha de dir, no passa de ser el ritual d’un sentimentalisme
Els ulls no menten mai, però sí la mirada, que és bona fetillera. La paraula pot ser sorda, però no pot ser cega l’escriptura.
Saludau el sol, madona, encara que l’astre no tregui cara ni deixi escapar cap rojor que el delati. Mentrestant, deixau-me escoltar atentament allò que diu –sense aixecar la veu- el raor de Buñuel en tallar l’ull de Simone Mareuil. El sentiu, vós? Sentiu aquesta veu enamoradissa, que llisca com el plaer i fendeix com la
Anit, a Can Alcover, espai de cultura, a les vuit del capvespre s’ha programat una taula rodona –Els nous catalanoparlants i les seves experiències– amb la qual es clourà el cicle de conferències “La cohesió social, projecte de tothom!”, organitzades per l’àrea d’interculturalitat de l’Obra Cultural Balear. Aquest seguit de ponències –emmarcades en la declaració
Farà noranta anys el mes que ve i cada dia, a punta de sol, se’l veu prendre la camada que mena al bosc. Hi va a cercar records conservats en ambre, com els trilobits. Sap millor que ningú que l’edat depreda la memòria, que s’escola pels intersticis de les vivències retingudes i ho fa tot