marginàlies

Anit, a Can Alcover, espai de cultura, a les vuit del capvespre s’ha programat una taula rodona –Els nous  catalanoparlants i les seves experiències– amb la qual es clourà el cicle de conferències “La cohesió social, projecte de tothom!”,  organitzades per l’àrea d’interculturalitat de l’Obra Cultural Balear. Aquest seguit de ponències –emmarcades en la declaració de l’any 2008 com a l’Any Europeu del Diàleg Intercultural i l’Any Internacional de les Llengües- ha assolit plenament els objectius que es plantejava que no eren altres que, d’una banda, conèixer diferents aspectes de les societats multiculturals i respondre a les principals qüestions que plantegen; i d’altra, estimular l’interès i la voluntat dels mallorquins per assumir els reptes d’aquesta nova construcció social, un projecte que ens compromet a tots.

Un dels reptes socials del segle XXI, a conseqüència dels grans moviments migratoris que el marquen especialment, serà l’establiment de noves vinculacions entre les diferents cultures que permetin el respecte de cada una i la convivència entre totes elles. En el cas de les Illes Balears –que en els darrers quinze anys han vist augmentar considerablement la seva població resident- és apressant la necessitat que des de la societat civil i des de les administracions públiques s’impulsin mesures per gestionar la seva diversitat cultural i per promoure la interrelació entre els elements de les distintes cultures,  sempre partint de la llengua catalana com a idioma d’arrelament i de relació dels nous illencs.

El cicle de conferències s’inicià el passat 19 de juny amb la del doctor Joan Melià Garí, professor de Sociolingüística de la UIB, que titulà “L’ús social de les llengües minoritzades com a dret i necessitat en la convivència multicultural”. El 17 de juliol va ser el doctor Tilbert Dídac Stegmann, de la Universitat de Frankfurt, que parlà de “La Llengua catalana com a llengua d’ensenyament en l’àmbit internacional”. El 24 de juliol va ser el torn del doctor Pere Comellas Casasnova, professor de Filologia Portuguesa de la Universitat de Barcelona, qui parlà de “Per què preservar la diversitat lingüística?”. El 12 de setembre,  Nelly Maes, presidenta de l’Aliança Lliure Europea (ALE), de Bèlgica, ho féu sobre “La diversitat lingüística i cultural a Bèlgica”. L’11 d’octubre, el doctor Fernand de Varenne, professor associat de Dret Internacional i Drets Humans de la Facultat de Dret de la Universitat de Murdoch, Austràlia, dissertà sobre els “Aspectes jurídics de la gestió de la diversitat en el marc internacional”. El 16 d’octubre, Fèlix  Martí, president honorari de Linguapax i també d’Unescocat, de Barcelona, tractà “La diversitat lingüística com a eina de pau”. El 23 d’octubre, Neus Faura, professora de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, parlà dels “Patrons de la ficció televisiva per a la integració lingüística dels immigrants”. El 30 d’octubre va ser el torn del doctor Isidor Marí, director de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón, de la Universitat Oberta de Catalunya, que parlà de “Per què polítiques interculturals a les Balears?”. El 4 de desembre, Antoni Mir Fullana, expresident de l’OCB i actual director de la Casa de les Llengües Linguamón, de Barcelona, parlà de “L’organització i la gestió del multilingüisme com a repte del segle XXI”. I, finalment, l’11 de desembre, Johan Haggman, membre del gabinet del comissari europeu de Multilingüisme, Leonard Orban, tractà “El multiculturalisme en el marc de la Unió Europea”.

10 conferències, així,que fitaren prou bé l’àmbit vastíssim de la multiculturalitat i que avançaren algunes propostes d’intervenció en un domini on el debat ha de ser permanent, en el que les cultures minoritzades, amb la seva llengua d’avançada, han d’ocupar el lloc vehicular que els correspon i en el que tota aportació, des de l’experiència, ha de ser atesa.