marginàlies

Anit se celebrà a Palma la revetlla de sant Sebastià, el seu patró. A les nou de la nit la capital ja feia olor  de caseta, com se sol dir quan les flaires del llom o de la xulla o dels botifarrons sobre el caliu o la brasa s’enganxen a la roba. De les terrasses de les finques més altres es podien detectar els foguerons municipals per les fileres de fum que emboiraven el centre urbà. Tanmateix, a cada parell de passes de l’itinerari festiu el veïnat i alguns bars muntaven el seu propi engraellat. Molts de venedors, pels carrers, amb permís municipal o no, que t’oferien des d’uns banyons il·luminats –deplorables- fins a un  capell de vestir. Feia bo, en aquesta primera hora de la festa, si passam per alt un aire ventós que, a ràfegues, descambuixava.

Molta gent, tant de jorn, un genter que feia goig. Engresca veure tants revetlers i l’animositat de la gent  disposada a fer sarau. Es deixaven veure moltes senalletes amb la carn per torrar. Algú es lamenta, visiblement enutjat, per haver oblidat les esmolles. Persones de tota edat i nombroses mesures de seguretat gens dissimulades, com si volguessin fer part de la rauxa. Criden l’atenció les cues dels excusats de plaça de la Porta Pintada. Per cert, on aniran a raure els cessants, que diu un amic meu; els  bandejats que fan nit en els bancs de les places on avui s’ha decretat sarau? Que s’estiben ben d’hora, val a dir. Un grup d’al·lots pucers duen escrit a la cara que és el seu primer sant Sebastià sense els pares. Van passats de tot, no ho poden dissimular.

L’estàtua de l’Alt rei En Jaume es mirava la feta tapada per l’envelat dels quaranta que se senten principals. No es camparà gaire bé. Per cert, enguany s’aconseguí convèncer l’Ajuntament perquè a cada escenari hi hagués un grup en català i no destinar-ne un en exclusiu per ells, que lluny de normalitzar com es pretenia, feia apologia de la segregació. Entrant la mitjanit tocava comparació la pluja, com s’esperava: un sant Sebastià sense pluja no llueix.

N’ha espantats uns quants, però seguien sonant la música i els darrers petards.