Sobre els casos suposats, denunciats o investigats d’explotació sexual de nines i nins de Mallorca que estan o estaven tutelats per l’administració pública, tothom hi diu la seva i són comptades les aportacions vàlides i valuoses sobre el drama i que, al mateix temps, posen l’accent on cal posar-lo. D’entrada i sobretot, es tracta de
Anit s’ha presentat a Palma, a la Llibreria Quars, la darrera novel·la de Sebastià Alzamora, “Reis del món”, editada per Proa, en la que presenta la relació que mantingueren el banquer Joan March Ordines i l’orientalista Joan Mascaró i Fornès, dos mallorquins universals i per motius molt diferents nascuts a Santa Margalida. Per a l’editor
Les cuines han de ser grans, espaioses, amb la màxima llum natural possible, amb taula generosa enmig per poder-hi menjar i fer tertúlia, just al revés de la majoria d’habitatges de protecció o dalt nivell. És en espais així que les converses desafien el temps i greixen les bieles del benestar i les excel·lències. I
Tots els camins poden acabar a Can Gazà, sens dubte, on els pedrissos saben esperar qui reclama quietud. Almenys, qui necessita l’atmosfera gazanenca la troba i l’aprofita. I per ventura no tots aquests tiranys són florits, com els josepmariallompartians: Llevamà, card, fonollassa, / rosella, cascall, lletsó, / vinagrella, corrítjola, / ginesta, aritja, fonoll, / passionera,
Seu a la taula de sempre, al bar que sembla seu de tant freqüentar-lo, mirant la plaça com si fos una mar de veles llatines. Li convé retenir tota la bellesa sense esglai ni perfum perquè la memòria deixi de passar ànsia. Cal que vessin, els records, incontinents i perdularis. No cerca res més, en
Tenia la sensació que el somni havia durat les vuit hores que dormí d’una tirada. En despertar-se estigué una bona estona instal·lat en el darrer escaló del son, a una passa de la llum que ja feia temps que inundava el dormitori. Un cop desvetllat, traient els braços del tapament, es notava la respiració ben
Si sents, ment endins, que la vida et confina als gulags de la malenconia; si et sents argollada la caminera per les mans emmorcades de la incertesa; si et sents un tros de quòniam hostatge de la pitjor de les misèries, això és, mancat de paraules clarents; si et sents poc menys que un zero
El seu naixement el 1884 a Livorno evità la ruïna de la seva família: una llei antiga impedia els creditors d’embargar el llit d’una dona embarassada o que alletava un fill. Sempre va ser malaltís: als catorze anys patí una greu febre tifoidea i als 16 contragué la tuberculosi, que l’afectà per sempre. De molt
“Esser més tort que la Justícia”, vol dir ser molt tort, sobretot a Mallorca i a parer del Diccionari Alcover-Moll. I per tort, en aquest sentit, s’ha d’entendre allò desviat del camí recte o bo, sia en l’aspecte mental, sia en el moral, segons la mateixa font. L’expressió dona a entendre que la Justícia és
Avui fa 232anys que va néixer George Gordon Byron, més conegut per Lord Byron, amant de la bellesa i de la paraula. Un coix extravagant, malaltís, vegetarià, propietari de la casa on va néixer Frankestein, seductor admirable, llicenciós i fredolic de mena. Tots aquests atributs, com a mostra dels que conformen el poeta, contrasten i
El temporal “Glòria” (qui li posà aquest nom mereix una reprovació general propera a l’escarn) viscut des de Can Gazà pren més força que des de qualsevol altre indret, encara que no patim les conseqüències de la mar enfurida. Sent on som i vivint com vivim, estalvis de tot sobresalt, no podem oblidar les persones
La mar vol ser cel per contradir els ulls que sempre menteixen, per requisar el pa a qui mai no en dona. L’ona vol ser núvol per regar les barques que contrabandegen amb els fills dels somnis i els plats buits de l’alba.
Sant Sebastià va morir a bastonades, no a cops de sageta, com sempre m’havien explicat. Solc arribar tard a moltes coses, maleïda sigui la ignorància! Certament, el martiritzaren per ordre de l’emperador Dioclecià, però les fletxes dels arquers mauritans miraculosament no el mataren. Una vídua de nom Irene, que anava per recollir el seu cadàver,
Hi ha silencis simfònics que t’omplen els panorames de galàxies i et fan fer tombs per les zones més abissals de les mars menys domesticades on el so es fa nutrient i espurnes per definir colors mai vists. Silencis doctorals com els del meu preceptor menor quan fa la migdiada. Observant-lo, t’adones que no deixa
Que hi ha mala gent, en el món i en els nostres racons de vida, ningú no ho dubta; i no cal ser gens xerec per admetre-ho amb la boca plena. N’hi ha molts, molts més dels que aventuram!, que no la pensen bona i fer-los front no és gens bo de fer perquè la