marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

26 de gener de 2020
0 comentaris

LA DESEMBOCADURA DEL SOMNI

Tenia la sensació que el somni havia durat les vuit hores que dormí d’una tirada. En despertar-se estigué una bona estona instal·lat en el darrer escaló del son, a una passa de la llum que ja feia temps que inundava el dormitori.

Un cop desvetllat, traient els braços del tapament, es notava la respiració ben compassada, sense panteix, i això que el somni havia estat molt angoixant.

No sabia ben bé perquè l’havien tancat a la presó, una mena de nau industrial altíssima amb infinitat de portes igualment molt altes i de ferro  colat, gris de dictadura. Sentia veus estridents i portes que s’obrien i es tancaven deixant un eco que no acabava mai. No veia cap pres, sols sentia els seus crits de ràbia i desesper entre cops diversos sobre cossos i mobles. Ell estava enmig d’un cercle de guardians ben armats i amb tots els elements de protecció, com si fos molt més que l’enemic públic número u. Els vigilants li feien preguntes sense sentit a les que responia amb tot de detalls i a punt de llàgrima, fent esforços suprems per ser entenedor. Tanmateix cap d’aquells guardians més semblants a antiavalots que a funcionaris de presons, no atenien cap resposta seva: en haver fet una pregunta, es feia un silenci breu i en feien una altra.

Ell voltava com una baldufa entre tantes preguntes, veus sorolloses, cops indeterminats i portes que s’obrien i es tancaven amb un estrèpit que li feia molt de mal al cap i a la boca de l’estómac. De cop, es notà el telèfon mòbil a la butxaca dreta del pantaló i s’espantava: no entenia com així no se l’havien quedat els guardians quan l’escorcollaren en entrar i tot d’una entenia que ho havien fet a posta, que sabien que algú el cridaria i que qui ho faria era el criminal més malvat d’Europa de qui creien que ell n’era el seu testaferro.

I quan es pensava que descobriria el final del somni, sent que sona el mòbil que carrega cada nit en el comodí i del crit que pega, el ca que dorm devora ell des que era cadell es posa a lladrar com si uns facinerosos haguessin entrat en el dormitori i els volguessin fer mal.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.