Ai dels amants que fastiguegen! No hi ha consol per a la incontinència amatòria, ni poders capaços de fer entrar els somnis en costura. Dels homes, contràriament als porcs, res no s’aprofita. Per això, tampoc res no impedeix que l’agulla narcòtica traülli i rapinyi a voler les venes dels vicis capitals: la frevolesa, la immoderació,
Les ganes de no fer res volen tan baixes que el ca que tenc en custòdia i que ocupa tot el temps en ordenar pensades canines molt elaborades em diu amb els ulls abatuts per la mandra més productiva que no pateixi gens, que m’estiri devora ell, que posi l’emissora de música clàssica que ens
L’explotació sexual de 16 menors mallorquins tutelats, lligada a la violació múltiple d’una menor la nit de Nadal –els agressors eren adolescents- han esmussat l’aire de les converses de Can Gazà d’aquest dimarts que prologa la festa gran de sant Antoni. Vides abusades i abrusades, innocències esberlades, futurs robats, agressors que s’escapoleixen, benes als ulls
El mateix dia que fa vint anys que decidí partir per sempre Enric Valor i Vives, castallut insigne, li ha seguit les passes fins a l’eternitat l’alcoiana Isabel-Clara Simó i Monllor. Tots dos Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Valor el 1987 i Simó trenta anys després, el 2017. Dos treballadors incansables a l’hora de
Just davant la parròquia, a les nou i mitja del matí, una parella baralladissa de coloms urbans crida l’atenció del ca bòxer que es recupera d’una operació delicada. Camina com si resàs, sense dissimular ni el neguit ni el cansament, fent patir d’allò més en Blai, l’amo. En sentir la fressa dels coloms, aixeca lentament
Té el fred ficat als ossos i per això camina encarcarat. No hauria d’haver sortit de casa, ara ho veu clar, però després de llegir tot el dia creia que necessitava estirar les cames abans de menjar un rosegó de pa amb sobrassada casolana que li servirà per sopar. Ha dinat amb la novel·la oberta
Els preceptors reclamen atenció absoluta i fan ben fet, fan bé esgotant-te. Si no ho fessin, ho planyeríem, com n’hi ha que planyen el silenci dels campanar. I tots podríem prendre mal. Entre jocs es fan lloc notícies que inquieten, que ens porten al caire del desesper. No governa la justícia, no: impera la revenja
La lectura és una necessitat que desemboca sempre en el plaer. No obstant, hi ha lectures imprescindibles –diria obligatòries, però les obligacions sempre i en tot lloc hi sobren- que convoquen el desplaer; un malestar pregon que tanmateix acaba deixant un pòsit de ràbia aviadora o de força rebel que compensa amb escreix el desassossec
L’arribada ressagada dels Mags d’Orient, per desitjada, sol ser la més aclamada. I en no haver-hi millor present, per mi, que els llibres –que contenen l’or més pur, l’encès més purificador i la mirra més estimulant i aromàtica-, aquest matí me n’han deixat un bon esplet. I com que no m’he pogut estar d’acaronar-los, he
Espanya ja té nou president, Pedro Sánchez Pérez-Castejón. A Can Gazà, curiosament, alguns residents, havent dinat, seguien la votació en dues televisions, la gran connectada a Antena3 i l’altra a TVE. Així ho volen els gazanencs i així ho tenen, que l’adoctrinament no forma part del nostre programa assistencial. A la primera, els comentaristes bramaven
La pasqua militar –com es veu hi ha comunió plena de poders, res de separació!- va néixer a Maó el 1782, instituïda per Carles III en ocasió de la presa de Menorca als britànics. Sembla que en aquest anacronisme, per fer ús d’un substantiu líquid, xaró, ple de caspa i amb perfum africanista, es fa
Els parlaments actuals, dissortadament són teatres on s’hi representen molt males obres. Hi han foragitat les idees, les pensades i les quimeres. Ja sé que no es pot simplificar, perquè les simplificacions fan molts de talls, però ningú no pot negar que el nivell dels parlamentaris actuals d’arreu gradua molt a la baixa i que
Miquel Brunet, Jaume Santandreu, Imma Villalonga i Maria de Lluc aquest matí, al Taller Marginàlia de Can Gazà, han entendrit fins al moll dels ossos dient “Rua Fosca”, de la que en són autors Brunet i Santandreu, els molts amics que ens hem reunit a la Sala Bona del Taller. La trobada s’emmarcava en el
Un rostre encès amb foc a les mans reclama el pa amb la boca clavada a la terra negligida. En arribar el somni callen els estels i el cel s’omple de pentagrames. Som-hi! crida la dama, que amb la solitud no es mercadeja
Primera lectura de l’any: un recull de les col·laboracions d’Albert Sánchez Piñol en el programa “El Matí de Catalunya Ràdio” entre el 2006 i el 2008, que aleshores dirigia Antoni Bassas, i que porta un títol per mi inquietant: “Homenatge als caiguts”. 80 textos que no podien sobrepassar els dos minuts i que l’autor deia