marginàlies

Sant Sebastià va morir a bastonades, no a cops de sageta, com sempre m’havien explicat. Solc arribar tard a moltes coses, maleïda sigui la ignorància! Certament, el martiritzaren per ordre de l’emperador Dioclecià, però les fletxes dels arquers mauritans miraculosament no el mataren. Una vídua de nom Irene, que anava per recollir el seu cadàver, el trobà sa i estalvi i se l’endugué a casa. Tanmateix, sant Sebastià volgué anar a veure l’emperador per reprotxar-li la persecució dels cristians i Dioclecià li pagà la visita condemnant-lo novament a morir apallissat. D’aquesta pena no se’n salvà i per ordre de l’emperador tiraren el seu cadàver al clavegueram romà perquè ningú no el pogués enterrar. L’esperit del sant, però, s’aparegué a Luciana, una madona molt i molt pietosa, que trobà el seu cos i l’enterrà a les catacumbes prop de la Via Àpia.

L’any tres-cents i mig es construí prop d’on estava enterrat el cadàver la Basílica de sant Sebastià, on es van guardar les despulles. El vuit-cents i busques, part de les restes de Sebastià varen ser traslladades a l’església de sant Medard, de la ciutat francesa de Soissons, però el crani es venera a la basílica dels Quattro Santi Coronati de Roma.

I tanmateix d’aquest sant alliberador de la pesta, i per això patró de Palma i patró menor de Barcelona, no se’n sap res, com sol passar amb la majoria de sants i santes. Els seus amics o deixebles en creaven la llegenda i els deixebles dels amics i deixebles l’ampliaven segons la conveniència evangelitzadora, la qual cosa no deixa de ser força interessant i exemplificadora. Amb tots els respectes, s’ha de considerar els primers cristians grans promotors i amb tècniques publicitàries tan ben pensades com efectives.

Als palmesans, ciutadans o llonguets la revetlla del seu sant enguany passarà per aigua i aire gelador. Hi estan avesats i no pateixen per això, que l’aigua i l’aire remogut ja no espanten ningú. Bon sant Sebastià! I, encara que sigui anticipadament, molts d’anys a les Sebastianes i als Sebastians.