marginàlies

“Esser més tort que la Justícia”, vol dir ser molt tort, sobretot a Mallorca i a parer del Diccionari Alcover-Moll. I per tort, en aquest sentit, s’ha d’entendre allò desviat del camí recte o bo, sia en l’aspecte mental, sia en el moral, segons la mateixa font.

L’expressió dona a entendre que la Justícia és recargolada, envitricollada, gairebé líquid tèrbol, i per això allunyada del seu nucli, això és, la “virtut moral per la qual hom té com a guia la veritat; allò que s’ha de fer segons dret i raó”, com indica el DIEC.

En veient el Judici de la Vergonya i el que ara s’està fent al Major Josep Lluís Trapero, la intendent dels Mossos Teresa Laplana, l’exdirector d’aquest cos Pere Soler, i l’exsecretari general d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Cèsar Puig, hom no pot concloure res més que la Justícia espanyola és més torta que un ganxo; que no vol fer segons el dret i la raó, en el cas de la causa general contra el Principat, sinó imposar l’escarment i la revenja.

Si els partits feixistes i ultrafeixistes espanyols segueixen apostant tan fort per la judicialització de la política és perquè saben que ens els posts de comandament de la judicatura, en el capcurucull de la piràmide, hi ha els seus, els qui vetllen escrupolosament pels seus interessos, pels interessos heretats de la dictadura. I per això presenten querelles a tort i a dret, i tot allò que són incapaços de guanyar-se a pols democràtic per la raó i el dret, ho volen imposar per l’arbitrarietat i els profits de la casta perdurable del franquisme.

I si no combatem amb totes les forces el feixisme, negant-li el pa i la sal,  i no desmuntam amb la raó i el dret la cúpula actual de la Judicatura, a més del mal que ja em pres, en prendrem encara molt més. Això si no plegam com més aviat millor, que és la solució a tots els nostres mals.