marginàlies

Les cuines han de ser grans, espaioses, amb la màxima llum natural possible, amb taula generosa enmig per poder-hi menjar i fer tertúlia, just al revés de la majoria d’habitatges de protecció o dalt nivell. És en espais així que les converses desafien el temps i greixen les bieles del benestar i les excel·lències. I si, a més, els amfitrions et serveixen pastes diverses, cafè, te, una beguda aiurvèdica de molt bon bevent i altres exquisideses, les hores deixen solcs perdurables. Així he passat l’horabaixa: amb dos amics de l’ànima que espremen la vida a cada instant i omplen les esquerdes que deixen les pesantors amb el coratge dels activistes que mai no claudiquen. Com a bons vitalistes, encara els pesen més els projectes que no les càrregues de les rememoracions, raó per la qual t’encomanen la força de les emocions i les raons permanents de la dissidència. Hi tornaré. Hi tornarem.