marginàlies

Seu a la taula de sempre, al bar que sembla
seu de tant freqüentar-lo, mirant la plaça
com si fos una mar de veles llatines.
Li convé retenir tota la bellesa
sense esglai ni perfum perquè la memòria
deixi de passar ànsia. Cal que vessin,
els records, incontinents i perdularis.
No cerca res més, en l’espai que domina,
sols mira la plaça sense ningú, buida
d’alens, només el silenci que hi sojorna.