Tridesenes
Defrigor
De l’11 al 20 de desembre
Hem sabut el treball amb les olives,
plaer físic del cansament,
què importa, festa, atur, o vacances,
si ara l’amo sóc jo, ni amb despit, ni exigent.
Compte amb la boira de desembre
si el dia ja s’allarga, el sol tendreja,
si el núvol tapa i mandreja,
desfermerà el garbí que porta al ventre.
Divendres calella, damunt la sorra,
amb la parella compartim la fideuà,
com de buida la platja, com d’immòbil el mar,
penso un port llunyà, una parla distinta, una aroma.
El sol acompanya, el joven s’emmiralla,
el grup i la hormona posen a lloc,
un xic de nostàlgia, ai, inventada,
però ni un retret, ja vam passar el pitjor.
I instants, també, per greixar l’ànima,
meandres del temps i del consol:
hem gaudit com a gínjols dels gols,
de l’excel.lència, de la màgia messiniana,
esdevingut mite, sí recordarem el seu nom,
ha trencat rècords, ens ha encalçat els ors;
confort i èxtasi de la gent blaugrana.