Memorandum

 

LITERATURA

 

 

 

 

 

 

 

(prevista actualització   estiu/tardor 2020)

Literatura

 

Llibre

títol,  autor, any

Comentaris /

 

LLIBRES

 

Literatura llengües llatines

Literatura llengües anglosaxones

Literatura altres llengües

 

 

Si parlem de literatura, en general de novel·les,  alguna excepció en forma de poemari , d’assaig,  o d’autobiografia, podem constatar uns trets bàsics:

Generositat i/o exhibició pública  (a vegades púdica, alguns cops impúdica) de cada escriptor.  Però també molt de compromís, a cops vital, amb els seus conciutadans lectors. Especialment constatable entre els autors de països diguem-ne perifèrics, no europeus occidentals ni anglosaxos.  Xinesos, egipcis, sud-africans, txecs, polonesos, russos, nigerians, coreans. Bona part d’ells s’han jugat el confort, la tranquil·litat, el prestigi, la llibertat,…la vida.  Poca broma. Honor i reconeixement per aquests dignes seguidors de Prometeus, que ens han aportat el foc del coneixement.

La referència a la valentia dels creadors, i especialment a la dels escriptors, i especialment els escriptors no occidentals  és degut al fet que han prioritzat la seva consciència, la seva ètica, la seva coherència, a la comoditat oficial. Un nombre considerable d’entre ells han nascut en entorns més o menys acomodats . Aquest avantatge els ha permès d’educar-se i formar-se. Però lluny d’esdevenir  súbdits sotmesos , han fet el seu camí desenvolupant el seu talent literari i establint-se com a autoritat artística i referent ètic.  Cadascú de nosaltres pot sentir-se un nan –en proporció variable depenent dels mèrits propis- però que a l’espatlla d’aquests gegants que ens permeten veure, comprendre, gaudir amb molta més altura de mires la societat i el món que tenim al nostre voltant.

Estem parlant de molts d’ells. En particular :Bàbel, Bulgàkov, Márai, Dovlàtov, Mouawad, Sok-Yong, Pamuk, Mahfuz, Rushdie  i tants d’altres, que han escrit en països en què la democràcia i els drets bàsics no estaven garantits. Entre els que ho han tingut una mica més fàcil , només una mica, destaquem Grossman, Jelinek, Kerouac, Wallace, Kennedy O’Toole,  Maalouf, LeClézio, Liddell,  Coen, Porcel,Delibes, Monzó, Cabré.

 

Es diu sovint que després de la crisi de mitjan dels 2000’s la percepció social és que la propera generació, o properes generacions, viuran pitjor que els seus pares i avis.  Veurem si és incert o encertat.  En tot cas sembla ser que no és el primer cop que passa, aquesta sensació.  Sembla ser que el comic –i esmolat pensador Karl Valentin- ja va constatar fa una pila d’anys…..    “Hi va haver un temps en què el futur era millor.”

 

 

Recordem una anècdota que explica Claudio Magris, l’escriptor italià nascut i resident a Trieste, ciutat itàlica en territori eslovè.  Una vegada, un rector acostumat a votar en darrera posició en els claustres universitaris, per tal de no mullar-se, va haver de desempatar amb el seu vot.  Va adonar-se que no hi ha un món previ en el qual la persona només és observadora. És actora. Él món l’anem creant amb els nostres actes.

 

Som-hi.

 

 

 

 

Jo confesso

Jaume Cabré  –  2011

Un relat amb voluntat memorialística del protagonista. Un individu d’intel·ligència superior que vol deixar constància del que ha fet i del que ha vist. El fil conductor d’un violí històric, que travessa els segles atorgant molt poca pau al seu posseïdor. Present i passat que flueixen i s’interpel·len. Argument i mestratge narratiu. La novel·la catalana total. Forma i fons, argument i estil, acció i reflexió. Els alemanys l’adoren. Nosaltres som mediterranis, i també.

Guionista per a programes i sèries de televisió  La Granja, Estació d’enllaç, Crims, Sara, La dama blanca, Havanera. També de l’adaptació de la seva novel·la La teranyina.

Com a escriptor es va donar a conèixer als 70’s :  Faules de mal desar,  Toquen a morts. Després vindrien Carn d’olla, La teranyina, Fra Junoy,Luvowski o la desraó, Llibre de preludis.  Als 90’s apareix una obra major, en què es basteix un món i uns personatges a la Barcelona del s.XVIII  :  Senyoria (1991).  L’ombra de l’eunuc (1996) sobre la devastació humana en el franquisme. Vindran dos assaigs  i una obra de teatre.  Finalment el 2004 publica la novel·la  Les veus del Pamano ambientada en un poble pirinenc durant la guerra civil,  i el 2009 Jo confesso.

 

Schwindel                           (Vertigen)

G.W. Sebald    –    1990

Escriptor alemany i teòric de la literatura, nascut el 1944.   La seva obra literària comença a partir dels 80’s, i té un cert reconeixement, sobretot al Regne Unit i als EUA.

Susan Sontag n’esdevé una difussora i defensora.  En canvi a Alemanya i a França  no se li presta atenció fins els anys 90’s.  Avui en dia és considerat un dels millors narradors en llengua alemanya.  Com no podia ser d’una altra manera, part important de la seva temàtica rau en les conflictives relacions alemano-jueves, i l’auge nazi.

Tot i que tampoc defuig una crítica als aliats pels seus bombardejos sobre la població civil de les ciutats alemanyes, amb Dresden com a lloc emblemàtic.

Es considera que l’obra mestra de Sebald segurament és Austerliz (2001), on narra el periple anglès de Jacques Austerlitz, tot fugint de l’Holocaust .

Vertigen és un exerici literari de màxima categoria.  Dividit en quatre parts. La primera és una curta biografia d’un artista que cal reconèixer com  l’escriptor Stendhal.

La segona part és un viatge als Alps on s’hi pot veure el mateix Sebald sota un nom fictici. La tercera tracta sobre un periode concret i difícil de la vida de Kafka. L’última és la visita d’un personatge, W.,  altre cop un sucedani de l’autor, que retorna al seu poble de naixement després de molts anys.  Aquest llibre, juntament amb  Els anells de Saturn i The emigrants, conformen una trilogia.

 

Jo he servit el rei d’Anglaterra

Bohumil  Hrabal   –   1970

El clàssic de la novel·la satírica amb qualitat , de Centreuropa. Un temps revisat al cinema amb Grand Hotel Budapest.

Nascut a Brno, encara ciutat de l’Imperi Austrohongarès el 1914, ell mateix va viure el període de canvi que suposà la I Guerra Mundial, la formació dels nous estats, Àustria, Txèquia,Hongria, els vint anys d’entreguerra, i la satel·lització com a estat comunista. La seva primera novel·la Trens rigorosament vigilats,(1965) ambientada a la Segona Guerra Mundial, i la seva darrera  Noces a casa(1990), autobiografia des del punt de vista femení.

 

American Pastoral

Philip Roth   –   1997

Llicenciat en literatura anglesa, Roth coneix Saul Below, comença a escriure, publica un primer volum de contes. Dos anys després,  el 1962, la primera novel·la  Letting go.  La fama comença a arribar-li amb el quart llibre Portnoy’s complaint (1969).  El 1991 assoleix escriure una obra mestra. Patrimony. A true story (1991). Segueixen dues històries sobre l’Amèrica dels 60’s, quan la societat va perdent la innocència , Sabbath’s Theater (1995) i  American Pastoral (1997), on assoleix el cim de la seva  creativitat narrativa . L’evolució d’una família a l’ensems que l’Amèrica dels 60’s va perdent la innocència.  La dècada dels 2000 comença amb The Stain,   i acaba amb The humbling (2009). El 2011 publica Nemesis.

 

La muntanya de l’ànima

Gao Xingjian    –   1990

La novel·la amb voluntat globalitzadora sobre Xina. Una visió panoràmica, històrica, total, del país-continent. Prolífic i multidisciplinar. Poesia, teatre, assaig i novel·la. També participació en cinema.  Aquesta  Muntanya de l’ànima suposa un viatge geogràfic i cultural a Xina.

Hi recull els mites, els contes tradicionals, les històries quotidianes de la Xina profonda.

 

Multitude sins

Richard Ford     –    2004

“Això va ser quan el nostre matrimoni era feliç.”  Introducció explicativa del que ens espera de la lectura. Estem avisats.

El 1986 havia publicat una bona colla d’obres rellevants.  En destaquem :  The Sportswriter (1986),  Independence Day ( la seqüela de l’anterior) , i els altres dos que,  amb el mateix protagonista, suposen una tetralogia sobre Nordamèrica :  The Lay of the Land (2005),  i el darrer  Let me be Frank with you (2014). Una disecció de la societat moderna al seu país.

 

Cavalls cap a la fosca

Baltasar Porcel     –             1975

Des de la distància física i temporal,  les vivències d’una nissaga mallorquina. L’escriptor recrea el món d’Andratx la seva petita pàtria, i dins d’ella s’hi aboquen totes les pulsions humanes.  Guanyador del premi Crítica Serra d’Or.Reflecteix  l’espai ancestral mallorquí, la força tel·lúrica d’Antrax, la la vitalitat sense comportes.

La plèiade de la producció de Porcel és extensa.  En novel·la destaquem,  des del llunyà  Solnegre (1961) , passant  per Els argonautes,  Les pomes d’or, Els dies immortals, Les primaveres i les  tardors, El cor del senglar,  Lola i els peixos morts,   L’emperador o l’ull de vent  fins a   Cada castell i totes les ombres (2008). Però la capacitat homèrica de l’escriptor  va excel·lir en el teatre, l’assaig,  la crònica periodística i el llibre de viatges. Menció a part, la fundació i direcció de l’Institut Català de la Mediterrània.

Una de les figures cabdals de la literatura catalana del segle XX.

 

Se una notte d’inverno un viaggiatore

Italo Calvino   –   1979

Molts ressons sociològics , polítics, com ja havia apuntat amb El baró rampant,  decepció del comunisme soviètic.  Aquesta és una de les obres amb influències del seu viatge a París i el contacte amb els escriptors de Oulipo. S’hi observa voluntat de pedagogia. Entre les darreres produccions, Palomar, experimentació amb una novel·la de història narrativa mínima, i tot de idees, reflexions metafísiques.

 

Si te dicen que caí

Juan Marsé  –      1977

Una de les novel·les de referència sobre la postguerra espanyola.  Dura, com dura va ser la vida  en aquell període.  Va ser editada a Mèxic, era difícil fer-ho aquí. Del mateix autor, Últimas tardes con Teresa,  La muchacha de la bragas de oro,  El amante bilingüe.  Versió cinematrogràfica dirigida per V.Aranta, una garantia.

 

Mirall trencat

Mercè Rodoreda  –  1974

La dona de les lletres catalanes de la llarga nit franquista. Des del seu admiradíssim llibre La plaça del diamant, fins aquest Mirall trencat.

Disecció de les misèries com a condició existencial: “haver nascut dona, de classe baixa i de nació oprimida“,  tal com va dir Ma. Mercè Marçal.

 

Seta

Alessandro Baricco   –    2004

La capacitat de construir un univers de ficció en unes poques pàgines, i , reblant el clau, sovint repetint frases senceres. Tot i això, la descripció de la mentalitat de cadascun dels dos móns. Europa i Japó.

 

Los santos inocentes

Miguel Delibes    –            1981

Una de les fites de la literatura en castellà. Drama rural, social i polític. Un gegant de la literatura española, de matriu castellana. Amb lèxic i estil poderósos, equilibrats, gairebé perfectes.

 

A Confederacy of dunces

John Kennedy Toole    –     1980

Novel·la pòstuma de J.K.Toole. La conjura de los necios. La conxorxa dels enzes.Cal llegir-la, tant per gaudir de la lectura, com per constatar el que Einstein va assegurar:

“L’expansió de l’univers i l’estupidesa humana són les úniques dues coses infinites.”

En certa manera, i gairebé sarcàsticament, l’autor va patir també una comfabulació de necis, ja que les editorials van rebutjar el seu original, la decepció el va portar al suïcidi, la persistència de la seva mare aconseguí de publicar l’obra.  I avui en dia es considera una obra clau de la seva època, tant per la creativitat mostrada, com pel domini del llenguatge.

 

Freedom

Jonathan Franzen    –     2010

Nèmesi literària de Wallace, a qui declara la seva veneració com a referent.

Conflicte entre el que s’hauria de fer i el que s’acaba fent. Es segueix una família americana, durant les últimes dècades.

 

 

 

La broma

Milan Kundera  –  1965

Bromes, acudits que poden canviar una vida?   El poc sentit de l’humor de les dictadures? Deixem-nos seduir per Kundera, que ens ho expliqui.

Quatre veus narren la novel·la,  que el mateix Kundera defineix com una història d’amor, malgrat que és fàcil descobrir-hi l’atac a la mentalitat totalitària que no suporta la broma ni el bon humor, per “antisocials”.  Kundera, nascut a Brno, va començar escrivint en txec, i es va passar  a la llengua francesa a partir de mitjan dels 90’s.

 

Obabakoak

Bernardo Atxaga  –  1988

L’escriptor basc compromès amb la veritat, i amb la literatura. Monumental obra que dibuixa una terra, un temps. I la desgràcia d’un món tancat.  Adaptada per fer-ne una pel·lícula.

El fill de l’acordionista, Esos cielos, i la darrera   Días de Nevada

 

Time’s Arrow

Martin Amis   –    1991

Des de 1973 The Rachel Papers  fins a 2012 Lionel Asbo, la narrativa de Martin Amis és molt recomanable.

Escollim  Time’s Arrow, de 1991, pel que té de tour de force.

The Zone of Interest (2014). Provocació per fer humor dels camps de concentració.  Boutada, transgressió, assaig de rompre tabús, exercici literari onanista?

Malgrat la temàtica referent a l’horror nazi, aquí descrit des de la quotidianeïtat de la vida dels botxins, amb les seves misèries i banalitats, la força crítica de denúncia hi és present, de manera implícita.

 

 

 

Saturday  

Ian McEwan    –     2005

Dissabte. Des dels seus primers novel·les de terror  passant per  Atonement (2001), Amsterdam (1998), fins aquest Saturday , una narrativa a cops macabra, a cops

més lluminosa. En tot cas, amb un domini superlatiu de la construcció literària. Ha estat considerat per The Times, “un dels  50 millors autors  de la literatura  anglesa durant la segona meitat del segle XX.  Forma, juntament amb Martin Amis i Julian Barnes, la tríada  de la generació nascuda en els 40’s, que ja no han viscut la guerra.

The children act  (2014).  Ficció , amb passatges versemblants de persones que dins de la seva aparent normalitat, trenquen algunes normes per anar sentint-se vives.

 

The sense of an ending

Julian Barnes    –     2011

Amb la seva tercera obra, El lloro de Flaubert va esdevenir mundialment conegut. Seleccionem El sentit d’un final, la darrera de les seves novel·les.

Com moralitzem la memòria?  El pas del temps, d’una manera com pocs autors han sabut narrar-ho.

 

 

 

La ciudad de los prodigios

Eduardo Mendoza    –   1986

Un  arribista  es fa amb el poder empresarial-polític de la ciutat comtal, ascens , apogeu i problemàtica. Una combinació de Barry Lyndon i Citizen Kane.

Fons i forma. Si ja  ha demostrat prou talent per retratar els personatges i les accions a La verdad sobre el caso Savolta, aquí el món que basteix,   l’encreuament  de les històries barcelonines el converteix en un déu narratiu.

 

“2666”

Roberto Bolaño         –        2004

Una de les veus més interessants i potents de la primera dècada. Bona literatura amb ambició de novel·la total. Conté una investigació històrica, hi ha poesia èpica, reflexions filosòfiques. L’argument és l’estudi d’un escriptor enigmàtic, Von Archimboldi. Històries entrellaçades que es proposen explicar el món.  Obra pòstuma de Bolaño que s’ha convertit en l’hereu que dignifica la generació llatinoamericana anterior.  S’estroncà massa aviat, massa jove.

 

L’estuari

Miquel Bauçà     –   1990

La facilitat, la lucidesa  i frondositat literària que qualsevol escriptor  voldria posseir. Oceànic.  Premi Sant Joan, i Crítica Serra d’Or.

Un exemple del que sovint s’anomena  “artista maleït”, tot i que en certa manera, ell senzillament volia escriure i viure en tranquil·litat.  De ben segur ha estat molt més

apreciat i reconegut després del seu traspàs, sobre tot per la influència posterior en els autors que han prioritzat  l’ús adient de lèxic, vocabulari i diversitat lingüística més que no pas la narració íntrinseca. Té una dotzena de llibres de poemes, i una producció més reduïda de novel·la :  Carrer Marsala (1985), L’estuari (1990) , El vellard (1992).

 

Tota una vida

David Grossman   –   2014

Israel, el conflicte d’Israel, escrit amb autoritat moral. L’autor el va començar amb fill a l’exèrcit. I el va acabar orfe del seu estimat, que fins i tot l’havia ajudat en la confecció de la novel·la. La història d’una família israeliana, amb pares separats i fill en el servei militar, i la convivència normal , difícil amb els palestins Té una narració que pot fer-se dura en un inici. Troba la punt de realisme amb la descripció de multitud de detalls que van emmarcant el relat.

 

Memòria d’Hongria

Sandor Márai   –   1971

Una novel·la fortament  autobiogràfica. La memòria del seu país desprès d’haver-ne hagut de marxar.  Márai, nascut el 1900 en el si d’una família benestant, aviat té el neguit d’escriure, participa com a periodista en mitjans locals, ha de fugir del seu país per por del “terror blanc” anticomunista. Treballa al Frankfurter Zeitung.

Finalment , de retorn a Hongria i durant el període d’entreguerres escriu dues superbes obres   La Conversació  de Bolzano  i  Les brases.  Patirà la Segona Guerra  Mundial. Finalment es decidirà a escriure la seva vivència  des de l’exili en aquesta  Memòria d’Hongria.

 

 

 

Viatge amb Heròdot

Kapucinsky   –   2004

Periodista de raça. Dels llegits, cultivats, viatjats. Nascut a Bielorrúsia, el 1932. Llicenciat en història i en art a la universitat de Varsòvia, va ser corresponsal en molts processos de descolonització i guerres al llarg i ample de tot el món.  Des de 1962 compagina aquests treballs periodístics amb la literatura, novel·la i assaig.

Un dia més de vida. Al remolí de la història. He donat veu als pobres. I aquest viatge amb l’arquetip dels historiadors.

 

The tender bar

J.R.Moehringer      –  2005

Una trajectòria vital d’un personatge molt semblant a un avatar de l’escriptor. Un bar on refugiar-se, amb l’amic darrera la barra, que l’escoltarà  per anar cicatritzant totes les ferides que el protagonista va patint en la vida real, el ridícul, el desamor, l’esforç inútil, els límits. Un relat amb una fluïdesa  admirable i unes paraules senzilles i apropiades. També ha escrit  la novel·la  Sutton   i la biografia de André Agassi, Open.

 

Volverás a Región

Juan Benet    –    1967

L’èxit de qualsevol novel·lista. Crear un món, sentir-se déu;  ell ho ha aconseguit amb aquesta Región,  un indret ideal i idealitzat en el que la vida flueix, gairebé mai de manera idíl·lica. Considerat el més influent dels novel·listes de la seva generació, de la segona meitat del segle XX.  Un home de lletres, novelista, assagista, dramaturg, escriptor de contes. Entre la seva obra més rellevant : El aire de un crimen (1980),  En la penumbra (1989) , El caballero de Sajonia (1991). Entre les obres de no ficció, els assaigs   La inspiración y el estilo (1966)     i  La construcción de la torre de Babel (1990)

 

Les històries naturals

Joan Perucho      –    1960

Una de vampirs i història catalana. Aclamada, traduïda,guanyadora. El jutge que escrivia, i llegia, i prescrivia cultura. Altres exemples de literatura fantàstica i de terror :  La invasió  , Josep Albanell ;  Sang de violí, Jaume Cabré.  Emili Olcina, escriptor , traductor és responsable del llibre Antologia de narrativa fantàstica catalana.  Els contes  La xucladora i  La fi del món a Girona,  de Joaquim Ruyra.  És dins la mitja dotzena de títols  destacats sota l’epígraf Catalonia, en la llista de Harold Bloom.

 

El nom de la rosa

Umberto Eco   –   1980

Intrigues en un monestir, on moren massa monjos. Eco comparteix la seva saviesa. No oblidem El pèndul de Foucault, ni tota la seva producció assagística, i “semiòtica”.

 

Danubio

Claudio Magris        –    1986

Un meravellós viatge sentimental pel riu des del seu naixement fins el Mar Negre recorregut que repassa la societat de l’Europa central i la seva.

Caldrà agrair-li acompanyar Steiner en la seva idea d’Europa. Caldrà agrair-li prologar el cànon de Monmany, sobre la literatura “a les  fronteres d’Europa”.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Levels of life

Julian Barnes   2013 Llibre de no ficció. Assaig de transcriure el dolor que sofreix per la pèrdua de la seva companya vital. Mor la seva dona, i de manera tangencial a la que va fer Monet, utilitza la seva destresa, per fer-ne un retrat que al mateix temps que la recordarà, esdevindrà, sense estridencia, una catarsi individual. “You put together two things that have not been put together before. And the world is changed.’