La primavera astronòmica ens ha deixat puntualment el 21 de Juny, però no ens ha portat la tan necessària i desitjada pluja. N’hi ha hagut, però ha estat ben minsa (- 66 % del que hauria d’haver plogut). És allò d’“Una flor no fa Primavera”. Calen moltes flors i molta pluja perquè la sentim viva. I
En general, m’ha agradat la novel·la “Totes les cançons parlen de tu”, de Xavi Sarrià, publicada per Sembra Llibres en març d’aquest any. Les cançons que ens arriben a emocionar parlen d’un mateix, de com pensa i sent o, millor, de com pensava i sentia. Hi ha qui les cançons i la música li diuen
Ja sé que aquesta dita que he triat, “Al Maig, amb lo que tinc me’n vaig”, parla més aviat de temperatures (encara relativament fresquetes en aquesta part de l’any) que no de pluja; però pense que resumeix molt bé el que ens ha passat aquest Maig amb aquest meteor, en el qual confiàvem per “salvar”
Records, lluita, enyor, desfeta, desencís. Amistat, amor, desamor, sexe, societat de consum. Una història de perdedors valencians d’abans i d’ara. Una realitat desesperançada. Un final de cicle? Un punt de partença? “Quan truquen de matinada” és la primera novel·la de Salvador Vendrell. Editada per Onada Edicions en gener d’enguany, ha estat guardonada amb el 15è
Ara fa una mica més d’un any que ens deixà José Luis Sampedro, un conreador reeixit del pensament i la paraula, tant en el seu vessant científic —assajos sobre ciències socials— com literari —novel·les. Un ésser humà com ell, exemple d’humilitat i humanitat, de sinceritat i honestedat, de senzillesa i claredat, és un regal llegir-lo,
La paraula clau és llibertat. Tal vegada la llibertat siga un miratge psicològic fruit de la nostra biologia, un sentiment que fabriquem al cervell, que ens dóna plaer i ens ajuda a viure millor; però ningú no negarà que és una necessitat fonamental de cadascú de nosaltres i de l’espècie humana en general. De tan
No m’he pogut estar d’escriure unes lletres més sobre aquest tema, per compartir amb vosaltres algunes de les magnífiques troballes que Adolf Tobeña ens mostra al seu llibre “Devots i descreguts. Biologia de la religiositat” (Publicacions de la Universitat de València, 2013). Partint d’una revisió bibliogràfica extensa (un state of the art en diuen tècnicament),
Ja sabíem que la història antiga i contemporània que ens contaven a l’escola, als llibres i als mitjans de propaganda del règim no era certa; però comprovar-ho mitjançant les dades contrastades que ens ofereixen els professionals de la història no franquistes ha estat una gran satisfacció intel·lectual. A mi, que no m’agrada la Història, potser
“L’Abril diu al Maig… Jo no he plogut, tu plou a raig”. Aquesta dita resumeix ben bé el que malauradament ha passat en aquest Abril del 2014, meteorològicament parlant, i el que desitgem per aquest Maig que ara s’enceta. Efectivament no ha plogut prou; més aviat massa poc. L’Abril “ens ha eixit carabassa”, perquè era un
Vull parlar ací d’un artefacte cultural reeixit entre nosaltres els humans: les religions, i ho faig basant-me en una obra de divulgació científica que tot just he enllestit de llegir. Es tracta de “Devots i descreguts. Biologia de la religiositat”, editada l’any passat per la Universitat de València amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans.
Aquestes lletres que ara escric vénen a tomb de la lectura del llibre que tot just he enllestit, “Cartes a un jove científic”, del famós biòleg i naturalista especialitzat en l’estudi de les formigues —mirmecòleg— Edward O. Wilson, que als seus 83 anys ha recollit en un volum una sèrie de cartes dirigides als estudiants
Març del 2014 finalment ha estat més “carasser” del que apuntava allà pels volts del dia 20. Tot fou començar la Primavera i, com un rellotge, els canvis vingueren a doll. S’ha acomplit la dita, doncs: “Març, marcer, carasser”; si bé fora millor dir “Primavera, carassera”; perquè ja sabem que al nostre clima mediterrani la
L’HIVERN que ens ha deixat no ha fet els “deures” com cal, prou bé que ho sabem ara; però si no en deixem testimoni escrit segur que se’ns oblidarà aviat i perdrem una informació valuosa per fer prediccions. El registre de dades és una de les necessitats i motivacions d’aquesta i d’altres branques de les
“Cinc dies de setembre” podia haver estat el títol de la darrera novel·la d’intriga policíaca escrita per Jordi Sierra i Fabra, si ell l’haguera triat, per assemblar-se a la seua tetralogia anterior sobre novel·la negra, ambientada en l’època franquista i escrita en català. La diferència la trobem en el personatge central, que en les quatre
Febrer és el segon mes del nostre calendari gregorià, on el seu nom prové de les februa, unes festes romanes dedicades a la purificació, on per aquestes dates de l’any es feien ofrenes i sacrificis als morts, i que la religió cristiana ha copiat celebrant el dia de la Candelera. Una festa que els refranys