Equilibri entre fons i forma, entre raó i emoció, entre ciència i art. Sensació d’estar fruint d’una menja substanciosa i deliciosa alhora, que em nodreix i em plau. Llegint-lo em trobe segur que les seues possibles vel·leïtats literàries descansaran sobre una base ferma i no em portaran a móns bellament absurds, un plaer efímer que
D Adéu al segon “servei militar” obligatori –si volem tenir una vida digna-, de baixa intensitat però llarg en el temps, amb seqüeles físiques i psicològiques d’abast. D Adéu a matinejar quan no has pogut dormir per algun dolor al cos -o a la ment-, sobretot quan ja comences a fer-te gran. D Adéu a
El primer mes del 2014 ja és passat. Gener —o Giner— és el mes que obre la porta de l’any i, per això, va dedicat a Janus, el déu romà protector de les portes. La dita diu: “Al Gener, tanca la porta i encén el braser”. Gener és el mes tradicionalment més fred de l’any
Vivim a una societat on l’engany és moneda d’ús corrent. No és un tema nou, això: els que sempre han volgut tenir i mantenir el poder, ho han aconseguit amb la violència i/ o l’engany. Per això, la informació veraç i la formació que ens permet copsar el vertader sentit de les coses ens poden
Un pare que estima, que encomana la seua saviesa, que aconsella, que mai no imposa res, que encoratja a viure, que dóna llibertat sense oblidar la solidaritat envers la resta de la societat… un pare com cal. L’Eudald Carbonell és un pare tardà que ha escrit una petita obra al seu fill encara petit; petita
Faré un breu resum de les dades recollides per la meua estació automàtica durant 2013. Si no voleu seguir llegint, heus ací el resum resumit de tot plegat: L’any 2013, a La Conarda, indret situat a la part més alta (uns 150 m sobre el nivell del mar) del terme de Bétera (comarca prelitoral del
El darrer mes de l’any 2013, el dotzè nostre però desè del calendari romà –d’ací el nom-, ha estat un mes sec -en la línia de la resta de l’any- i temperat -amb valors normals de temperatura-, però amb contrastos de pressió atmosfèrica i, per tant, de vent. Un mes on el Sol, l’estel que
Ací, al Camp de Túria i les comarques del voltant, la Tardor ha estat extraordinàriament eixuta: ha plogut tan sols un 10 % d’allò que s’esperava! La pluja ha estat una excepció en l’estació tradicionalment més plujosa de l’any! Des que vinc recollint dades, fa 15 anys, ací a La Conarda, és l’any que ha
(A la imatge de dalt: mapa de la radiació còsmica de fons de microones obtinguda amb el satèl·lit WMAP.) M’apassiona la ciència del nostre cervell, també la d’allò més petit, a escala atòmica, i la d’allò més gran, a escala astronòmica, perquè en les darreres dècades estan avançant de forma increïble en la comprensió del món i de la
Del col·loqui a l’Ateneu de Bétera de fa vora any i mig, on parlàvem sobre les retallades en educació i sanitat, disfressades de millores en els respectius serveis, sempre me’n recordaré de com va acabar la seua intervenció Mª Jesús Ferrando, professora de secundària: pujà el to de veu i ens demanà per favor, però
El Novembre que acabem de passar és una mostra fefaent que ens confirma que del temps (l’oratge en diem ací) no en podem prendre patró, ni a llarg ni a mitjà termini. Tots nosaltres, a totes les comarques del nostre país, hem sentit al nostre cos la bogeria d’aquest segon mes sencer de la Tardor
Les darreres setmanes he triat, per llegir i pensar, dos petits assajos sobre la qüestió nacional, l’un, “L’Anarquisme, fet diferencial català” –editat per Virus-, i l’altre, “No tots els mals vénen d’Almansa” -editat per El Jonc-, escrits per sengles joves historiadors compromesos, en Xavier Díez i n’Antoni Rico. L’anomenada qüestió nacional és un tema del
Açò va de paleoantropologia i vol ser un resum d’allò que jo he copsat en llegir l’entrevista als professors n’Eudald Carbonell i en Jordi Agustí, membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que ha publicat Empúries sota el títol “L’evolució sense sentit”, versió traduïda de l’original castellà. El meu resum resumit,
L’Octubre que ha finit ens ha sorprès per la seua aridesa extrema, que no esperàvem ni de bon tros. No debades ha estat el mes d’Octubre més càlid en dècades i per trobar una pluja tan escassa ens hem de traslladar fins a 15 anys enrere, el 1998 concretament. De calidesa certament n’esperava, perquè la
Aquest comentari ve a tomb d’un tema que em porta de bòlit aquestes darreres setmanes al treball: les normes que s’han creat de fa anys, per tal que les empreses puguen demostrar als seus clients la seua competència o, fins i tot, excel·lència en qüestions com ara la seguretat alimentària, el respecte al medi ambient