Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

2 d'abril de 2014

0 comentaris

Març 2014: no hi ha Març que no ‘marcege’

Març del 2014 finalment ha estat més “carasser” del que apuntava allà pels volts del dia 20. Tot fou començar la Primavera i, com un rellotge, els canvis vingueren a doll. S’ha acomplit la dita, doncs: “Març, marcer, carasser”; si bé fora millor dir “Primavera, carassera”; perquè ja sabem que al nostre clima mediterrani la variabilitat dels meteors (pluja, temperatura o vent) és ben típica de les dues Primaveres, la d’Estiu (aquesta) i la d’Hivern. El refranyer popular del mes de Març en la nostra llengua va ple d’expressions que volen dir el mateix; per exemple: “El Març marceja i la gent bogeja” o “Si el Març no marceja ni l’Abril abrileja, tot l’any bogeja”. Esperem que l’Abril també “abrilege” com cal, perquè no s’acomplesca la predicció de la dita.

Potser dubtareu si el Març d’enguany ha “marcejat” prou, però el que sí ocorre sempre a l’Horta de València i voltants és que, fins el dia 19 per la nit, Març “guerreja” més d’allò que voldríem, tot fent honor a Mart, el déu romà de la guerra que li dóna nom. Això ho vinc a dir pel “destarifo” de la festa valenciana de les Falles, que tots els anys, amb crisi o sense, ploga o faça vent, ens “delecta” amb els seus trons, les seues desfilades sorolloses, els seus talls de carrers, el seu malbaratament energètic, la seua benedicció religiosa (ofrenes i misses)…, talment com si d’una ocupació militar clàssica es tractara. I això fa que molts paisans hagen d’eixir d’ací cames ajudeu-me.

Març també ens ha portat el canvi d’estació astronòmica (perquè la meteorològica fa setmanes que és ací). El 20 es va cloure l’Hivern i es va obrir la Primavera, amb tot l’esclat de sons i colors que tots coneixem. A la foto que acompanya aquestes lletres podem veure una de les espècies de papallona que tots els anys sense excepció visiten ma casa al voltant de l’equinocci de Primavera. Venen per libar les plantes de berbena. Tot un espectacle. Es tracta de la Papilio machaon, anomenada papallona rei, i de la Vanessa cardui, viatgera incansable aquesta darrera, ja que migra des de l’Àfrica equatorial fins al Països Nòrdics, passant per la Península Ibèrica.

Anant per feina, resumiré el que ha estat el temps meteorològic d’aquest tercer mes de l’any 2014 al racó del Camp de Túria on visc: de mitjana ha estat més calorós i sec del normal. És a dir, no ens ha portat cap novetat destacable respecte del que hem tingut en els mesos anteriors, pel que fa a aquestos dos meteors: temperatura i pluja. On sí que he notat un canvi important ha estat en la direcció del vent, la qual, després de força setmanes, ha estat bufant majoritàriament de l’Est. Quant a la força del vent, tant la mitjana com la seua variabilitat han estat dins de la normalitat en un mes de Març.

Passant a comentar l’evolució de l’oratge al llarg del mes, trobem uns primers 5 dies amb fortes ventades de Ponent i baixes pressions atmosfèriques, que varen ser rellevats per una situació contrària, d’altes pressions atmosfèriques amb vents fluixos de Llevant, que durà força dies (ben bé fins a l’equinocci) i que fou interrompuda a mitjan de mes per un episodi de pluges moderades, que he volgut recordar mitjançant el collage d’imatges que us adjunte, on podeu veure 3 retalls dels mapes de la situació prevista per al dia 13 (temperatura, pressió i precipitació), a més de la foto real del satèl·lit d’aquest dia en la franja IR. Podem veure com llavors estàvem entre un Anticicló situat al Nord d’Europa i un Cicló al Nord d’Àfrica. Durant l’episodi esmentat no baixà gairebé la pressió. Veient les imatges, no cal dir que l’AEMET també l’encertà aquesta vegada.

El divendres 21, primer dia de Primavera, ens visità una pertorbació atlàntica, que aquesta vegada ens arribà tan sols fregant i topetant contra una massa més humida que ens entrava de l’Est, la qual cosa va generar una tempesta molt localitzada que descarregà uns xàfecs moderats, però ben agraïts per l’assedegada vegetació.

Aquesta pertorbació va inaugurar tot un seguit d’altres, amb poca fortuna pel que fa a la pluja (a la meua comarca), però amb força canvis de vent (i, lògicament, de pressió), quant a direcció i intensitat, típicament primaverals. La darrera setmana de Març fou ben boja: els primer dies ens visitaren fortes ventades de Ponent i Mestral; situació que canvià com un mitjó en arribar després una forta llevantada; aquesta darrera com a conseqüència de l’avanç cap a la Mediterrània d’una profunda depressió que es va formar al golf de Cadis provinent del Pol Nord. Sembla que el front polar s’haja decidit a baixar de latitud, com esperàvem feia temps. Ho confirmarem a l’Abril.

Tot seguit posaré l’acostumat resum de dades recollides a la meua estació durant el mes de Març passat: mitjanes, extremes i/ o acumulades, comparades amb els valors normals per a l’indret, classificades per meteors; així com les gràfiques de l’evolució temporal d’algunes de les variables més comunes:

áA) TEMPERATURA:

Þ Mitjana mensual: 13,5º C, 0,9º C superior al valor considerat normal per a un mes de Març a la meua estació de la Conarda de Bétera (Camp de Túria). Ha estat, per tant, un mes MÉS CÀLID DEL NORMAL, sense assolir, però, els nivells extraordinàriament càlids de Gener i Febrer proppassats, sobretot el primer.

Þ Valors extrems: La màxima ha estat de 25,1º C, registrada el dia 17 cap les 13 hores UTC (temps coordinat universal, corresponent a l’hora solar), al final d’una curta entrada de vent de Ponent, canviant cap al Sud. La mínima, al seu torn, ha estat de 4,7º C i fou registrada el dia 9, a les 5 hores UTC, amb vent en calma i altes pressions (per damunt de 1025 hPa).

Þ Altres dades significatives: La mitjana de les màximes ha estat de 19,3º C i la de les mínimes de 8,6º C. Nombre de dies amb màximes iguals o superiors als 20º C = 13, i amb mínimes iguals o superiors als 10º C = 9.

ØB) PLUJA:

Þ Total recollida: 15,6 mm (ó litres/ m2); que són 18,4 litres/ m2 inferiors al registre normal per al lloc on visc, un 54 % menys de l’esperat per a un mes de Març. Continuem amb la SEQUERA, doncs. Fent una mica d’història, veurem que no és tan estrany al lloc on visc trobar un Març tan sec o més que el d’aquest any, per exemple: 1998 = 3,5 mm, 2005 = 8 mm, 2006 = 8,5 mm, 2008 = 9 mm. Hem de saber que el Camp de Túria té un microclima més sec que altres comarques del nostre País Valencià, com per exemple La Safor o La Marina Alta, on, afavorides per l’orografia, s’han concentrat les precipitacions més fortes de la darrera llevantada, que a Bétera no han deixat anar ni tan sols 1 litre/ m2! Com diuen que l’esperança és l’últim que es perd, seguim confiant en què la Primavera que tot just ha començat es comportarà com ho acostuma a fer de sempre; de fet, les previsions de l’AEMET per a aquesta estació que hem encetat indiquen temperatures superiors al normal i pluges dins de la normalitat per a l’Est peninsular. A vore si és de veres!

Þ Valor màxim diari observat: 6,2 mm el dia 9 i un altres 6,2 mm el dia 21, durant els episodis que he esmentat a la introducció.

Þ Distribució de la pluja: He enregistrat un total de 7 dies de precipitació, dels quals cap no fou superior als 20 mm, 3 foren superiors als 2 mm i 4 als 0,2 mm.

wC) VENT:

Þ Mitjana mensual de velocitat = 5,1 km/ h. Tan sols 0,5 Km/ h inferiors a la mitjana de 6 anys en què vinc recollint dades de vent; variació poc significativa que em permet qualificar aquest mes com a NORMAL quant a força del vent.

Þ Ratxa/ bufarada màxima enregistrada: 61,2 km/ h, assolida el dia 3, a les 17 hores UTC, dins d’una situació de vents aponentats (del WNW en concret), comentada abans; vent que bufà els primers 5 dies del mes. Aquesta singularitat va ser originada per un canvi de pressió relativament sobtat, en pujar des de 1000 fins a 1007 hPa en unes 12 hores.

Þ Direcció predominant: ENE, entre GREGAL i LLEVANT, que és una de les direccions més habituals en un mes de Març ací on visc. De fet, en aquestos 6 anys de dades, hem tingut una meitat amb predomini de l’Oest i l’altra de l’Est. En aquest any, la llevantada que va acomiadar el mes fou decisiva en aquest sentit.