A bombo i plateret l’ajuntament de Maó, ja té la seva “marca espanya” consolidada. El conjunt d’apartaments de disseny recentment acabat al final del moll de llevant del port, aviat tindrà el complementari espai La Colàrsega, urbanitzat com cal i que disposarà d’una zona comercial de locals d’elit – franquícies o no- i bars o
Mentre mares i àvies venien a l’exterior dels mercats alls, i clavells per les terrasses de restaurants o bars, avis i pares feinejaven ferralla o mobles vells, i alhora també els més joves s’iniciaven com a peons eterns de l’emergent creixement urbà de la ciutat, la higiene era, en la mesura i medis disponibles, un
L’animal agonitzava al sòl del moll, algú hàbilment amb un simple fil de pescar a la mà del qual penjava l’ham, aconseguí atreure’l per capturar-lo. No sóc vegana ni vegetariana, però la visió d’aquest animaló obrint i tancant l’enorme boca intentant sobreviure, m’acosta, amb una llarga passa, per anar en aquest camí. -Caram, sembla un
Sí que fa goig veure, l’espai ple de llum, en paraules de Martí i Pol musicades per Lluís Llach en “et deixo un pont de mar blava”, i fa goig també la remor del silenci i la calidesa del solejat matí d’hivern i no vols pensar res més i et fa por veure que no
Una altra panoràmica pispada per la variant de la carretera general de l’illa tot i que, en aquest cas, el desviament fet gairebé un fotimer d’anys després del previst, era del tot necessari ja que el seu traçat partia en dos la població, amb l’agreujament del pronunciat i estret desnivell en un tram que feia
T’asseus en un racó de la cala i veus el caminant i et ve al cap aquell consell que cada vegada més no es cansa mai de repetir, pacient rere pacient, el titular o suplent de la consulta del metge de capçalera del poble i que t’expliquen veïns o amistats, i així el processes, l’analitzes
Com a mínim n’hi ha dues, l’una amb càmera que enregistra la vida i l’altre amb escopeta que l’elimina, i tal vegada, aquesta última tindria raó de ser en circumstàncies d’anar afamats per manca d’alimentació en lloc d’anar-hi d’ansietat o afició bel·licoses.
Potser un dels últims exponents d’allò que podríem dir l’ofici de traginer ja sigui transportant ferralla, mobles vells o productes dels hortals propers cap a llocs també propers dels barris perifèrics de la gran, prospera i sempre creixent Barcelona, que els urbanistes de torn ja sabien molt bé com allargar les obres públiques o de
La moixeta es diu apatxe, té dos anys i cada dia el seu cuidador i ella volten pel poble cercant el sol guaridor d’hivern o l’ombra refrescant de l’estiu. Són l’exponent públic de dependència i sensibilitat entre animals i persones i, tot s’ha de dir que en això, al nostre país s’ha fet un pas
Seia en una cadira al costat del taulell veient passar la gent o als qui encuriosits, s’apropaven a fullejar algun llibre; de tant en tant ella també n’agafava un entre les mans i el mirava pensarosa qui sap, si enyorant el plaer d’antigues lectures o rumiant el perquè, mai l’havia seduït l’hàbit de llegir…; ara, copsant
Al costat d’una paperera oferint bosses de bandolera de sèrie o d’imitació, un sagrat cor espera el devot idòlatra que el vulgui rescatar de l’anonimat que representa estar per terra. Tant se val d’on prové la icona, el cert és que la persona que la tenia en devoció o s’ha mort o tant de bo
Passeges de bon mati i en temps de temporal marítim també a la mediterrània, veus entrar, a recer del segur port de l’illa, un vapor remolcat que et recorda els que veies amarrats pels anys 50 al port barceloní quan algun diumenge algú de la família et duia a fer un passeig amb la golondrina
El de la Infanta, “ella”, només pot entendre’s des de la condició que sap molt bé de qui és filla i que això l’eximeix de tot delicte i, tot i el mal tràngol passat dintre o fora de la sala dels jutjats , la immunitat adquirida des del bressol, ja la té gairebé a tocar
Des d’un comunitari televisor, segur que les aventures del “Kung fu, pequeño saltamontes”, no els passarien desapercebudes aprenent així les lliçons justicieres del popular heroi televisiu de l’època, que anava pel món defensant-se d’injustícies socials mentre cercava el germà fugit acusat de ser (sense presumpció d’innocència perquè algun espavilat li va encolomar el mort), l’autor
Té 85 anys i encara borina arranjant enderrossalls de paret seca, ofici sovint heretat dins el nucli familiar dels habitants de llocs. Un cop aprovat el carnet de conduir, va començar a fer transports, i devia ser un bon conductor, ja que els últims 30 anys menava el “correu”, l’autocar de línia entre Maó i