tempus fugit

L’animal agonitzava al sòl del moll, algú hàbilment amb un simple fil de pescar a la mà del qual penjava l’ham, aconseguí atreure’l per capturar-lo. No sóc  vegana ni vegetariana, però la visió d’aquest animaló obrint i tancant l’enorme boca intentant sobreviure, m’acosta, amb una llarga passa, per anar en aquest camí. -Caram, sembla un exemplar gros, vaig dir -No creguis, té la mida normal dels d’aquesta època de l’any, em va contestar mentre jo fotografiava l’agonia del pop, i reconec, que enderiada per tenir constància del que presenciava, de manera sàdica i morbosa, premia el disparador.