tempus fugit

Seia en una cadira al costat del taulell veient passar la gent o als qui encuriosits, s’apropaven a fullejar algun llibre; de tant en tant ella també n’agafava un entre les mans i el mirava pensarosa qui sap, si enyorant el plaer d’antigues lectures o rumiant el perquè, mai l’havia seduït l’hàbit de llegir…; ara, copsant la seva digna longevitat, ja tant ens val una circumstància o l’altra, ara, el sempitern dubte apareix en saber quin profit n’haurà tret d’una o d’altra opció que, suposadament, l’hi ha i deu influït dins  del seu, esperem feliç, llarg recorregut vital.