Lloat sigui qui ha fet volar coloms. Enjogassats surten del colomar sempre junts i, amb ordre, voleien ara amunt, ara avall, cap a la dreta, cap a l’esquerra i si et passen a prop, fins i tot pots escoltar l’enrenou que fan les plomes de les ales solcant l’aire i, de cop i volta ja
A Menorca com en altres llocs de l’estat, la crida per fer un acte solidari coincidint amb l’arribada a Madrid de la marxa de la dignitat, va tenir un baix grau de participació (no més de 300 persones). La necessitat de donar respostes al dalt a baix social que ja fa temps que patim i
Amb especulació o no post Porcioles, l’espai urbà pels voltants dels nuclis de barraques s’anava transformant, la qual cosa beneficiava els homes joves que hi vivien doncs els cridaven per a fer feines de peons de manobre tot dins del natural tripijoc dels prestadors o “prestamistes” -el que ara ve a ser “subcontractistes” d’obres –
Sense cap intenció de captar imatges primaverals que per això ja estan els professionals, gaudeixes d’un passeig de capvespre al costat d’una persona familiaritzada amb la flora i de cop hi volta assenyalant el terra diu –mira, orquídies! I una gens avesada en botànica pensa en veu alta que aquestes només són blanques o groguenques
Amb sort per tenir feina, ja hi ha qui, espitat, ha sortit de casa i d’altres es preparen per fer la quotidiana petita compra diària o tant sols per treure a passejar la mascota i així el veïnat de tipus animal o humà, de mica en mica, són també els matiners protagonistes dels carrers, i
La llavor de panconia s’escampa per tot arreu i és tan prolífera que fins i tot s’atraca damunt de les teulades, fa bonic però, per a segons qui no li agrada doncs diu que fa deixat i qui sap si no té raó perquè la feble, però resistent arrel, fa trontollar l’assentament de les teules
Els abeuradors annexats a la cisterna de recollida d’aigües pluvials que s’omplien poant el preat líquid per poder desassedegar el bestiar, només són testimoni nostàlgic per a uns o, de curiositat pels més novells no avesats a la vida o costums rurals perquè han crescut envoltats d’edificis, semàfors i places amb relativa o escassa vegetació.
L’estiu passat, el tamboret del racó que sosté l’olla de les cendres, va començar a fer un diminut monticle de finíssimes serradures, aquest hivern encara no però, el proper, pel febrer la llar de foc l’engolirà…, diuen que les cendres febrerenques són bones per testos, jardins i horts. Mantindrem la tradició d’immolar amb l’esperança de
Fent anar un raspall netejant el carro de cavall situat en un racó de mals endreços que un fidel gos adormit custodiava, una nena estava múrria i apartada de les demes, no volia saber res del que passava i respectant la seva actitud, amb un gest li demano permís i com que no va girar
De mica en mica tot a punt i, de moment, no fan falta tendals ni ombrel•les ni fulles de morera per resguardar-se del sol hivernal, amb el temps i l’escalfament global tal vegada sí que, d’aquí a poques dècades, caldrà convertir en perennes aquests elements anti-raigs del demolidor Ra, campant lliure de capes d’ozó. Durant
Ell és la tercera generació i el seu fill ja va pel camí d’assegurar-ne la quarta dins la dinastia familiar. De malnom se’l coneix com en Bernat Faell d’Aló. Una enllestida “escala de collir” serveix d’excusa per treure la càmera i enregistrar el taller on elabora els diferents estris de llenya d’ullastre que li permeten
Si volien passar inadvertits, ho aconseguien, el barret els hi feia d’escut i per l’afegitó en un d’ells d’una vinclant branqueta de romaní, entreveies el latent refinat gust o glamur de la persona que el lluïa, potser antagònic amb la gorra visera del company… de fet però, em retracto de la comparança doncs és un
Si t’endinses per s’albufera des grau a observar la plàcida estada temporal d’aus migratòries, no només xales veient actituds del tot divertides sinó que sorprenentment topes amb singulars racons que et conviden a seure una llarga estona que quan ho penses se’t fa curta perquè, avariciosament, voldries haver pogut emmagatzemar més serenor, o ironia, per
El matí és solejat, cales i platges desèrtiques són el manà que ens ofereix la temporada baixa; persones amb horari flexible, autònomes al mateix domicili, turistes rars avis, alguna a l’atur o jubilades, som les privilegiades. La prudència, tal vegada t’impedeix d’endinsar-te en la transparent aigua que suposes freda, però el caliu del sol hivernal,
L’àvia, controlant espontaneïtats incontrolables; ella, en absència dels adults es fa càrrec de les criatures i amb quatre crits enllesteix desavinences, malifetes o rebequeries doncs elles, les àvies, en saben un borrall i de fet acostumen a ser el puntal de l’ordre familiar dins l’ètnia gitana. Mentre se li reconegui lucidesa mental, els seus descendents