tempus fugit

de tot i de res

7 de febrer de 2014
Sense categoria
1 comentari

resistents (4)

Té 85 anys i encara borina arranjant enderrossalls de paret seca, ofici sovint heretat dins el nucli familiar dels habitants de llocs. Un cop aprovat el carnet de conduir, va començar a fer  transports, i devia ser un bon conductor, ja que els últims 30 anys menava el “correu”, l’autocar de línia entre Maó i Ciutadella. Un cop jubilat diu que s’ha entretingut fent allò que sempre ha sabut fer per no perdre el ritme d’estar actiu en aquest món; ja no condueix cap tipus de vehicle i tampoc utilitza telèfon mòbil ni Internet, tot convençut que no li calen i, inconscientment, penses que fa bé doncs veient-lo i escoltant-lo, sense proposar-s’ho, produeix la mena de sana enveja que apreciem quan algú ens fa veure que també es pot funcionar com a persona sense necessitats sobrevingudes. És de nom Josep Lluís, viu a Sant Climent, i si no recordo malament, també hi va néixer; aquest home és tot un exemple de resistència física i mental acompanyada segurament de saludables hàbits sense oblidar que també,  potser, ha contribuït la bona herència genètica.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Decidí viure sensa aquesta tecnologia que ens te controlats,es tota una alliberaçio .
    En Josep així ho entén i crec que es una sàvia decisió

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.