tempus fugit

Des d’un comunitari televisor, segur que les aventures del “Kung fu, pequeño saltamontes”, no els passarien desapercebudes aprenent així les lliçons justicieres del popular heroi televisiu de l’època, que anava pel món defensant-se d’injustícies socials mentre cercava el germà fugit acusat de ser (sense presumpció d’innocència perquè algun espavilat li va encolomar el mort), l’autor material de l’assassinat d’un membre de la reialesa xina.

En aquest context i pensant en el fet que ja des de la infància assimiles l’essència de les converses serioses que escoltes dels teus majors interioritzant, en el teu petit món, qui són els bons i els dolents dins l’entorn social, imagino ara, en la distància que dóna el temps que, el fet de què una paia els fes fotografies (tot i que engrescats ho demanaven), volien deixar ben pales, a rampellades juganeres, que ells, gràcies a la sèrie televisiva, sabien molt bé com defensar-se de qualsevol present o futura agressió.