tempus fugit

Mentre mares i àvies venien a l’exterior dels mercats alls, i clavells per les terrasses de restaurants o bars, avis i pares feinejaven ferralla o mobles vells, i alhora també els més joves s’iniciaven com a peons eterns de l’emergent creixement urbà de la ciutat, la higiene era, en la mesura i medis disponibles, un hàbit quotidià que en ser col·lectiu entre adolescents i criatures, formava part d’un entre rialles, saludable joc.