Al costat d’una paperera oferint bosses de bandolera de sèrie o d’imitació, un sagrat cor espera el devot idòlatra que el vulgui rescatar de l’anonimat que representa estar per terra. Tant se val d’on prové la icona, el cert és que la persona que la tenia en devoció o s’ha mort o tant de bo m’equivoqui i senzillament, ja era hora i amb tota raó tal com està el pati, s’hagi atipat una mica de les no respostes a tantes pregàries.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
O potser sí, potser és d’un creient que ha deixat de creure en déus de cartró, pedra o fusta per anar a petar en mans d’uns altres [falsos] sanadors: els polítics.
Atentament