tempus fugit

de tot i de res

12 de febrer de 2014
Sense categoria
2 comentaris

la fe

Al costat d’una paperera oferint bosses de bandolera de sèrie o d’imitació, un sagrat cor espera el devot idòlatra que el vulgui rescatar de l’anonimat que representa estar per terra. Tant se val d’on prové la icona, el cert és que la persona que la tenia en devoció o s’ha mort o tant de bo m’equivoqui i senzillament, ja era hora i amb tota raó tal com està el pati, s’hagi atipat una mica de les no respostes a tantes pregàries. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. La figura aquesta, per alguns, és un ídol. En cap cas una imatge, esculptura o quelcom de semblant no pot sanar (el fet d’idolatrar en el cristianisme és un pecat al 2n manament de la Llei de Déu). Potser és una mostra d’un ex-idolatra lliurant-se dels ídols, per pregar “directament” a Déu (que aquest sí que sana! En qualsevol cas, no esperem que Déu ens contesti com nosaltres voldriem que ens contestes… ell té les seves respostes i els seus temps).

    O potser sí, potser és d’un creient que ha deixat de creure en déus de cartró, pedra o fusta per anar a petar en mans d’uns altres [falsos] sanadors: els polítics.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.