Barcelona (30) – Pluja d’estiu

21 de juliol, 2018

Plou fort. La boca del metro és un formigueig de gent poruga que no gosa sortir al carrer. A fora espera un gran aiguat i reguerons a les voreres. Faig el pas durant una petita treva, i noto de seguida l’alleujament de la pressió ambiental i de retruc també del mecanisme ossi. Contacto amb una atmosfera densa, saturada de vapor d’aigua, barrejada amb la calidesa humida del pic de juliol i la típica i suau frescor d’un matí plujós.

Descàrregues intermitents però intenses que comencen sense avisar. Cauen sobre el terra eixut i polsós de moltes jornades enrera. El fang acumulat es va desfent i la xapa dels cotxes brilla i es neteja amb rapidesa.

Paraigües irremeiablement oberts, però que agradaria poder tancar-los per tastar de primera mà la dutxa tèbia i celestial, mentre els núvols segueixen buidant-se en poca estona, volen desfogar-se de valent.

Ja dins l’oficina, companys també xops s’eixuguen la roba així que poden.  I des dels finestrals, encara, més cortines d’aigua converteixen el panorama en un mantell absolutament blanc. A mig matí però, el sol torna a lluir radiant, perquè és clar, no és gens estrany, som de ple dins l’estiu!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *