14 de Setembre 2014
Tres dies després de la gran Diada, crec que qualsevol dels qui vem participar a la manifestació, podem començar ja a ser conscients de la magnitud de l’esdeveniment.
Dic aixó perque la sensació que tenia mentre anava el dia 11 cap a Barcelona, quan em trobava grups de gent al metro, equipats amb la vestimenta groga o vermella, amb les banderoles o els mocadors al cap… Mentre caminava pels voltants de la plaça de Les Glòries, o fins i tot, quan constatava que ja a les 4 de la tarda, en aquel tram 68, cantonada Sardenya amb Gran Vía, i 75 minuts abans de l’hora indicada, estava pràcticament tot-hom en disciplinada formació de senyera, …
Mentre tot aixó passava, i mentre, per fer temps, demanava un cafè amb gel als nois del Casal proper (La Cruïlla) i recollia un parell de pancartes per a la ocasió “Tant sí com no, el 9-N votarém”…..ho vivia tot amb tal lògica i naturalitat, que no ha estat fins ara, tres dies després, quan realment m’he adonat de que, efectivament, aquell dia haviem fet història.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja fa uns anys que estem fent història, però els últims tres anys, l’hem feta ben grossa. Sí, tot amb una naturalitat i lògica extraordinària.
Bona setmana Francesc !
De mica en mica anem cobrint etapes