9 de març, 2018
Ahir el dia es va llevar ennuvolat. Era un d’aquells dies aparentment tristos, però amb un cel torpedinat per l’empenta permanent d’uns raigs insistents, que certificaven la feblesa d’aquelles masses de vapor d’aigua voluptuoses i amenaçadores.
Estimo els dies platejats, guarnits amb una semiboira que va i ve per l’atmosfera humida, en què no sabem quin dels meteors serà capaç de guanyar la batalla definitiva. Aquests dies inquietants, que tenen la virtut de seduir consciències, d’estabornir la nostra ment, però d’obrir-la al mateix temps per tal que puguem canviar de perspectiva.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!