Bloc de notes

Arxiu de la categoria: media

Obrir els ulls

0
Publicat el 11 de maig de 2020

A vegades reps un xoc, un trasbals, que et fa adonar d’allò que tenies davant però encara no havies vist. De cop i volta, toques de peus a terra i veus el món tal i com és. Això em va passar a mi amb la notícia de la victòria de Trump a les eleccions als Estats Units: de cop vaig veure que el món estava molt pitjor del que havia pensat fins llavors; va ser la patacada que em va fer obrir els ulls. Com podia ser que tanta gent el votés i el fes president?

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Cruïlla gironina

0

Part del desànim d’un nombre important d’independentistes es deu a la bona feina que fan els serveis informatius de l’Estat espanyol, i aquí em refereixo tant a les agències oficials com als mitjans de comunicació privats. Tenim barrat l’accés a informació veraç i tenim pluja d’informació tergiversada i tendenciosa gràcies a una majoria de mitjans de comunicació. Jo no penso pas que els media hagin de ser neutrals, primera perquè no crec pas que sigui bo no prendre mai partit però també perquè crec que l’objectivitat total no és possible. En canvi, sí que crec que cal que siguin honestos perquè poden donar informació creïble sense caure ni en tòpics ni en trampes per fer veure que la realitat és el que volen que sigui i no pas com és. Podríem passar molta estona parlant d’això; jo només he començat aquest post per dir que passen moltes coses de les quals els mitjans no informen simplement perquè no entra en els seus esquemes mentals, en el seu concepte de realitat. Per exemple, la major part d’habitants de Girona no coneixen una cosa que passa cada dia a la seva ciutat entre vuit i nou del vespre.

Ahir al vespre, quan vam haver acabat la concentració de cada dimarts a la plaça Llibertat de Salt vaig pedalar tres quilòmetres fins a la cruïlla que hi ha entre el carrer Barcelona i el Passeig d’Olot / Emili Grahit. Ja hi havia gent:

Des del 16 de desembre de 2019, una colla de gent que ja participava a les concentracions setmanals de cada dilluns a la plaça del Vi va començar a reclamar amb més fermesa que es fes efectiva la proclamació de la República. Des de llavors, tallen el carrer una hora cada vespre. Quanta gent ho sap, això? A quants altres llocs es convoquen iniciatives semblants? Potser algú coneix els talls de la Meridiana, però menys saben això que passa a Girona i encara menys el que passa en altres indrets del país, siguin talls regulars o irregulars, o boicots o les accions que sigui per no normalitzar la situació actual. Nosaltres mateixos encara i des de fa més de dos anys ens trobem setmanalment cada dimarts al vespre; quanta gent de Salt ho sap?

Sobre aquests talls, alguns cínics diuen que és molt fàcil lluitar per la República de 8 a 9 del vespre mentre esperes que algú et faci el sopar a casa, però el que fa aquesta gent és expressar la seva disconformitat amb una situació clarament injusta que molts altres ciutadans sembla que han oblidat. O potser només esperen que comenci a bufar un vent que revifi les brases que aguanten cada dia a la Cruïlla Gironina.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

El gra i la palla

0

Amb l’allau d’informació que ens arriba, en el meu cas sobretot a través d’internet, és important saber destriar el gra de la palla per poder fer-se una idea de com està el món. Un periodista que he descobert fa relativament poc és en Pere Martí, les cròniques a Vilaweb del qual posen negre sobre blanc al paisatge polític català. A Vilaweb, per cert, també hi escriu l’Andreu Barnils, que per mi és tot un referent.

Un altre mitjà que fullejo és El Crític, tot i que trobo que “podemeja” o “comuneja” massa, i també Llibertat per alguns articles d’opinió. Per a les notícies de cada dia, potser Nació Digital, Vilaweb i l’Ara, cadascun amb les seves virtuts, defectes i mancances. Per cert, l’Ara té un digital de cultura que està prou bé, tot i que per digitals de cultura que no em treguin Catorze.

D’entre els adversaris (s’ha de saber què pensa l’enemic!) mai no compro res perquè no els vull donar diners però a vegades fullejo La Vanguardia. Menys sovint, El País. Més rarament encara, els mitjans de La Caverna.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Viure en català

0

Apart del clàssic exemple del cafè amb llet que et serveixen després d’haver demanat cafè amb gel (per cert, ahir 26 de juliol de 2019 encara em va tornar a passar) hi ha altres experiències que fan preguntar-te què collons estem fent, els catalans. Ahir vam estar amb uns amics argentins que fa temps que viuen a Catalunya i em va fer tot l’efecte que una de les noies, després de dos anys de viure entre nosaltres, per fi va descobrir que la tribu existeix, que els catalans no estan extingits, i en va descobrir un espècimen: jo. Ens va explicar que sempre li parlen en castellà i només sent català quan algun dia se li acudeix de posar TV3, cosa que fa molt de tant en tant.

Si la nostra llengua ha de sobreviure, és a dir, si el nostre poble ha de sobreviure, ja no dic per la defensa sinó tan sols per l’ús que fem de la llengua, estem arreglats!

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari