Bloc de notes

La setmana que ve comencen uns torns de colònies que s’han organitzat expressaments per a alumnes de centres que porten l’etiqueta “de màxima complexitat” com el nostre. Vam demanar que els nostres nois i noies de 2ESO hi puguéssin anar però a data d’avui, 18 de juny, encara no ens n’han dit res.

El problema és que les hores lectives d’aquest curs ja s’han acabat i l’alumnat ja no ve a l’institut a no ser que hagin de recuperar alguna matèria. A vegades sembla que l’Administració s’esforci a fer les coses més difícils; no serà pas fàcil contactar amb totes les famílies becades perquè signin autoritzacions, permisos i formularis.

Entenc que és una altra de les complicacions que ha comportat la pandèmia. M’imagino que al Dpt d’Educació no han gosat tirar endavant aquestes estades lingüístiques fins que no han estat mínimament segurs de poder fer trobades, sortides i excursions amb mainada procedents de moltes localitats diferents, i que això ha endarrerit tant la decisió que s’ha produït quan ja s’han acabat les hores lectives. Vull pensar això i que han fet el que han pogut.

Segona dosi de la vacuna de Pfizer. He hagut d’esperar una hora i quinze minuts perquè hi havia molta cua. Les 10 taules que hi havia, amb personal sanitari per punxar i d’administració per controlar qui es punxava, han estat insuficients, no sé si pels mals càlculs o simplement perquè el pressupost no dona per més.

He estat puntual i a l’hora que em tocava ja era al Palau de Fires, però en realitat m’ha anat d’un pèl perquè la veritat és que no recordava pas que avui m’havien de punxar. He tingut la sort de trobar-me una coneguda quan ja era més amunt de la Miquela; estavem xerrant tranquil·lament i quan hem començat a parlar de la vacuna (un tema recorrent, aquests mesos) li he dit tan panxo: “no, encara no m’han donat la segona dosi; no em toca fins el dia 5”. Encara no havia acabat de dir el número del dia que m’ha vingut una esgarrifança però encara he tingut la fredor de preguntar com aquell que res: “per cert, quin dia som avui?”.

Feia temps que no corria tant! Sort que havia de baixar i també per sort la bicicleta és el vehicle més ràpid per ciutat i per això he pogut ser a l’hora al lloc que em tocava. Total, per estar-m’hi més d’una hora esperant!

Hem rebut una proposta per fer un altre intercanvi de casa, aquest cop també amb una família anglesa, però les circumstàncies actuals per la Covid-19 no permeten de fer-se gaires il·lusions.

Ara mateix les condicions del govern britànic ens ho posen pelut perquè ens trobem en un indret, l’Estat espanyol, que ells classifiquen de no gaire segur (“amber list”) i ens obligaríen a fer quarantena i unes quantes proves.

Aviam si la situació millora a les properes setmanes però l’aparició de la “variant índia” a Anglaterra fa pensar que si hi ha algun canvi potser serà a pitjor.