Un amic meu, parafrasejant el bisbe Torres i Bages, afirmava que la Catalunya independent serà xarnega o no serà. Jo, des de la meva condició d’impur d’origen, comparteixo amb ell aquesta visió. Els meus orígens familiars no són catalans. La meva família són territorialment valencians i nacionalment "xurros", és a dir, part de la minoria
Sense ànim de ser exhaustiu, vull fer una comparativa entre les tres vies que l’independentisme català ha plantejat per accedir a la independència. En el meu post del 27 de març, "Ser independentista o treballar per la independència" , plantejo una clara distinció entre l’autodefinició personal i la construcció del projecte polític de l’independentisme: no
Així de clar i català o, més aviat, així de clar i sostenible ha parlat la candidata ecoguay a l’alcaldia de Barcelona. Contradicció en els termes? Autoafirmació? Evasió de la realitat? Consum de psicòtrops? Sobren els comentaris.
Estem en política per autoafirmació personal o per al desenvolupament d’un projecte? Som independentistes o treballem per la independència? Jo, -com la immensa majoria dels companys i companyes que estem en l’àmbit de l’esquerra independentista-, m’hi vaig "apuntar" a ERC per un doble motiu. El primer, perquè era independentista i perquè volia veure un Estat Català
Avui, la militància republicana de Barcelona ha ratificat per una aclaparadora majoria la llista municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona. Tenim el millor candidat, tenim les millors propostes i, a partir d’avui, tenim el millor equip per a governar la ciutat. Aquest matí de diumenge la Federació de Barcelona d’ERC ha celebrat el seu 36
Els catalans i les catalanes patim un síndrome d’autoodi importantíssim, fruit de 300 anys d’ocupació militar. El moviment sobiranista en pateix un altre de semblant, el de l’atracció cap a l’autòlisi. Si del primer només ens en podem desfer a través de la descolonització mental, del segon només ens en desfarem a través d’una visió
Els moralistes pretenen dictar normes de comportament per als altres. En la majoria de casos, els moralistes són els primers a no viure d’acord amb els seus principis morals. De gent d’aquesta mena en trobem a tots els temps i a tots els llocs. Abans, els havíem anomenat sofistes, fariseus o hipòcretes. Ara, en diem
El mestre de poetes, Salvador Espriu, va publicar el 1960 el poemari de "La Pell de Brau". 47 anys després, res sembla haver canviat. Fins quan haurem d’aguantar aquesta vella, bruta, trista i dissortada Espanya? Salvador Espriu somniava amb la convivència en pau dels pobles de la vella Ibèria en el càntic XXX de "La
Hi ha forces polítiques que tenen, com a única virtut, la pràctica del màrqueting polític. La seva tècnica favorita és l’apropiació en exclusiva de marques "atractives". Llegeixo amb emoció la notícia de que un centenar de dones d’ICV, a l’entorn del corrent Dones amb Iniciativa, han presentat fa poc un "Pla Estratègic per a la
Alguns blocaires han obert ja fa temps una reflexió sobre la pràctica de l’insult i la difamació en els fórums de debat a la xarxa. Jo m’hi vull afegir des de la meva doble condició, de productor d’opinió i de receptor d’insults. El debat sobre els límits de la llibertat d’expressió està més obert que
Qui tingui orelles, que escolti.
El procés cap a la independència s’assembla molt a un desembarcament amfibi. La clau de l’èxit és l’establiment d’un cap de pont… La plena llibertat nacional és, per a molts catalans, la darrera utopia revolucionària que ens queda. Perdoneu el llenguatge antiquat que faig servir en aquesta frase, però és així. Avui, en ple segle XXI,
Miquel Iceta ha situat l’independentisme en el món de la ficció. Cal anar amb compte amb una diferenciació categòrica entre ficció i realitat. Sense anar més lluny, el que per a Jules Verne era ficció decimonònica, ha esdevingut realitat quotidiana en el segle XXI. El viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha contraposat el
Catalunya, durant l’edat mitjana, es va posicionar al "mapa del món" per que tenia el port de Barcelona i controlava el comerç a la Mediterrània Occidental. Sense necessitat de passar per Madrid. Si volem que Catalunya es visibilitzi en el món del segle XXI, el món de la globalització, necessitarem ara un aeroport intercontinental que ens
Fa poc he passat un cap de setmana a València i no me’n puc estar de fer una reflexió sobre el paper que les capitals juguen i han jugat en la construcció nacional. Per acció o per omissió. L’existència d’una capital forta ha estat condició sine qua non per a la construcció nacional de la