Republicans i Independentistes

Els moralistes pretenen dictar normes de comportament per als altres. En la majoria de casos, els moralistes són els primers a no viure d’acord amb els seus principis morals.

De gent d’aquesta mena en trobem a tots els temps i a tots els llocs. Abans, els havíem anomenat sofistes, fariseus o hipòcretes. Ara, en diem "ciutadans del món", constitucionalistes o liberals-digitals.

Però el mostrari no s’acaba aquí…

Foci va protagonitzar la primera ruptura de l’església catòlica en la Constantinopla del segle XI. Els seus coetanis deien que calia fer tot allò que deia, però no el que feia. Amb aquesta expressió tan simple, ens descrivien un personatge més d’una llarga galeria de personatges que, al llarg de la història (i actualment) practiquen la hipocresia, la mentida o la demagògia com a forma de captenir-se socialment.

En molts d’aquests comportaments, apareix un moralisme subjacent que acostuma a ser símptoma clar d’hipocresia. Sovint qui més es dedica a moralitzar sobre un tema acostuma a ser qui menys segueix els seus propis consells morals. I podríem dir, sense por a equivocar-nos, que aquest comportament té dos causes combinades: la necessitat de sublimar un sentiment inconscient de culpa i la voluntat d’allunyar sospites sobre la pròpia manca de moralitat.

Vegem uns quants exemples:

– Els capellans moralitzen sobre el sexe perquè, de fet, molts d’ells tenen un problema no resolt amb el sexe (autorepressió, pràctica ocultada) que exterioritzen d’aquesta manera.

– Els cobdiciosos parlen permanentment dels diners perquè tenen un problema amb els diners (en tenen pocs o no en tenen prou). Per aquesta raó s’hi obsessionen i consideren als altres com a fonts de lucre personal.

– Els "constitucionalistes" espanyols, que es declaren permanentment com a no-nacionalistes quan, de fet, practiquen un ranci i excloent nacionalisme al més pur estil serbi.

– Els "liberals" tipus Jiménez-Losantos els qual, tot i ser d’ideologia parafeixista, acusen qui no penses com ells de totalitaris, feixistes, estalinistes, etc…

Desconfieu profundament d’aquest tipus de gent. Contra els falsos profetes del moralisme barat, contraposem els valors del republicanisme. Contra la manca d’ètica i la hipocresia, llibertat, igualtat i fraternitat. Contra la barbàrie vestida de retòrica buida, el just valor de cada paraula pronunciada.

I, del que no sapiguem, més val que no diguem res (Ludwig Wittgenstein)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!