En aquests dies de tribulació, en què Artur Mas vol semblar independentista, Duran i Lleida vol semblar Carrasco i Formiguera i algun que altre ex-conseller vol reagrupar el somatent, cal passar la realitat pel filtre dels fets i aconseguir una visió "realista" de la mateixa. En aquesta línia, es recomano l’entrevista que publica avui el
He trobat avui una anotació molt interessant en el bloc d’en Cesc Poch relativa als paradigmes de l’independentisme. En aquests moments, una mica convulsos, crec que aportacions com la d’en Cesc introdueixen elements molt interessants de debat i reflexió, tant a curt com a mig i llarg termini. Us recomano que llegiu l’anotació original (cliqueu
El Sr. Barbeta de Can Godó ha posat de moda una nova modalitat d’anàlisi política: l’astronomia republicana. Ja era hora que la ciència entrés en el món de la política! Aquest cap de setmana estem assistint a la posada de llarg d’una modalitat nova d’anàlisi política: l’astronomia republicana. En el meu cas, físic de formació
La malaguanyada escriptora lleidatana, Maria Mercè Marçal, proclamava en vers la seva triple condició "marginal": de gènere femení, de classe obrera i de nació catalana. Els barcelonins i barcelonines arroseguem, també, una triple situació d’anormalitat: personal, municipal i nacional. Els barcelonins i barcelonines vivim en la ciutat més fantàstica del món. En la més "maca",
Ahir vaig tenir el gust de veure l’entrevista que el normalment àcid Ferran Monegal dedicava ahir al personatge mediàtic televisiu Jordi Hereu. Com diria ell mateix, "tot un massatge"! M’agrada el programa Telemonegal, de BTV, per la ironia que gasta el seu presentador a l’hora d’esbudellar tot allò que, des del seu punt de vista,
Demà comença la precampanya municipal a Barcelona. A la línia de sortida 5 alcaldables, però només n’hi ha 3 amb opcions reals d’arribar a l’alcaldia. El dia 8 de gener comença, de facto, la precampanya de les municipals a Barcelona. Després d’una tardor marcada per la convocatòria avançada d’eleccions al Parlament de Catalunya i per la formació
De vegades, la programació nadalenca de televisió ens dóna sorpreses molt agradables. De la meva experiència com a telepacient n’he extret una llei relativa a la qualitat de la programació i els dies en què aquesta s’emet. Estic convençut que les cadenes programes els espais més lamentables en els horaris de prime time de divendres nit,
La política espanyola sembla funcionar de forma reactiva a les explosions. El cotxe bomba de Barajas, com va passar l’11-M, pot provocar moviments polítics i electorals importants. Cada cop més sembla que la política espanyola i, per extensió, les polítiques provincials del "noroeste" i del "norte" peninsular, vagin funcionant de forma reactiva als moviments dels
El comte-duc d’Olivares recomenava al seu rei, Felip IV, que imposés les lleis i costums de Castella a tots els seus regnes, però que ho fes "sense que és notés la intencionalitat". Dels nostres enemics no n’hem d’aprendre la maldat, sinó l’astúcia. Esquerra ha donat una segona oportunitat al govern d’esquerres i catalanista. I ho
L’anomenat "procés de pau" a Euskal Herria passa per moments d’extrema dificultat. El dogmatisme, per una banda, i la covardia, per una altra, poden engegar a dida per enèsima vegada l’esperança de pau i llibertat de tot un poble. "La pau només és possible entre els forts". Desconec la paternitat/maternitat exacta d’aquest aforisme, però el
Avui ha tingut lloc la 10a Nit de l’Esport de Catalunya i el Barça ha estat guardonat com el millor equip de la temporada. La nova legislatura, obre una nova temporada política i la lluita pel premi al "millor equip". S’admeten apostes… Govern i oposició estan acabant de definir els seus equips per a jugar
He arribat a casa i m’he trobat la notícia de la mort del botxí de Xile. De nou, la lentitud de la justícia ha permès la fugida d’un culpable fora de la seva jurisdicció. Com s’ho han fet els tirans del segle XX per a acabar escapolint-se sempre de l’escomesa de l’estat de dret? Com s’ho van
El darrer post ha superat en escreix la dimensió recomenable per a un escrit d’aquesta mena. Tot i així, se’m va quedar al tinter la part més "tàctica" de la reflexió. Aquí la teniu… Sembla que l’autocrítica no és el fort dels partits polítics, en general, i d’alguna força "catalanista" en particular. Després d’unes eleccions
Llegeixo amb preocupació a l’Avui una crònica d’en Lluís Bou relativa al debat intern que s’està produint al si de Convergència i Unió. Si la premsa no ens enganya, s’està configurant una línia de pensament convergent que es pot resumir en la idea de "la casa comuna del catalanisme". La veritat, aquesta idea ni és
Avui, 6 de desembre, els catòlics celebren la diada de Sant Nicolau de Bari, alguns països nòrdics l’arribada del seu Sant Niklaus, portant regals als infants, els espanyols demòcrates la promulgació de la seva Carta Magna, els espanyols no-demòcrates, l’article 8.1 i els 4 monàrquics restants, l’article 1.3. També hi ha un col·lectiu no menyspreable